dimarts, 31 de gener del 2012

Fideuà amb conill i esclatasangs

Ja duc dos dissabtes que faig es dinar un poc més elaborat del que és habitual. Tot va començar dissabte passat que amb s’excusa d’estrenar una cassola negra apta per a inducció que ens van regalar per reis i que tenia sofrit congelat fet per sa mamà amb productes de s’hort des meus oncles, vaig fer una fideuà de conill i esclatasangs (també recollits pel meu oncle). Així que em vaig posar es davantal i es meu capell de cuinera i amb menys d’una horeta ja va està preparat.

Els passos que vaig seguir van ser aquests:
Vaig salpebrar els trossos de conill i els vaig sofregir dins sa cassola amb un rajolí d’oli d’oliva. Després vaig afegir-hi els esclatasangs i vaig esperar a què deixessin anar tot el líquid. Ho vaig treure i ho vaig reservar. A continuació vaig sofregir una miqueta de ceba i dues dents d’all fetes làmines. Un cop va estar dauradeta, vaig incorporar-hi el conill i els esclatasangs i tot seguit es sofrit (tomàtic+ceba+pebre verd triturat ja un poquet cuit). Vaig esperar que deixés anar tota s’aigua i finalment vaig posar-hi els fideus amb una mica de colorant alimentari. Finalment, vaig afegir el brou de pollastre (com que no en tenia de fet, vaig optar per el més fàcil que és escalfar aigua amb una pastilla de brou de pollastre). Hi així vaig esperar fins que em va semblar que els fideus ja estaven cuits.

Vam obrir un bòtil de vi negre del Priorat que vam comprar fa un any quan vam anar d’excusió per aquesta comarca i que teníem reservat per una ocasió que valgués la pena. El dinar va ser un èxit; vam menjar diferent del que acostumem a menjar durant la setmana i sense moure’ns de casa. A mi no em suposa cap esforç, sinó tot el contrari, m’agrada provar receptes noves.

Aquest va ser el resultat final.






ir arriba