dimarts, 27 de març del 2012

FONT DEGUSTA A MONTORNÈS DEL VALLÈS


Aquest passat dissabte ens ha vingut tot de cara per sortir de Barcelona després d’un llarg hivern sense moure’ns. El temps era ideal amb solet i amb una temperatura agradable (fins i tot algunes estones feia massa calor), en Martí estava bé i amb ganes de no quedar-se a casa, i a més hi havia una mostra de productes i de cerveses a una població propera a Barcelona. Per tant, ho vam aprofitar i vam partir cap a Montornès del Vallès.

Vam arribar sobre les onze del matí, una mica d’hora perquè encara estaven preparant els estands, però ja es començava a veure feruma. Com que el sol començava a picar de valent i no portàvem crema solar (encara no ens hem posat el xip de l’estiu) vam aprofitar l’estoneta fins que l’organització acabés d’enllestir-ho tot i vam anar a comprar crema solar pel Martí a la farmàcia. Amb la volteta vam descobrir dos parcs infantils i ens els vam ben anotar dins la nostra memòria pensant que ens anirien la mar de bé per més tard.

Ui! amb la “tonteria” ja gairebé són les dotze del migdia i els carrers on es fa la fira comencen a arreplegar gent. Ens mirem amb l’Albert i determinem que ja va sent hora de fer el primer tast de cervesa (per això hem vingut, no?). Primer hem de comprar el got de la fira i després decidir quina cervesa prenem. Decidim comprar-ne només un i compartir els tastos. El primer tast el decideixo jo i em decant per la cervesa blanca de blat de la cerveseria Ausesken d’Olost que m’havia quedat amb les ganes de tastar al Bcn Beer Festival que s'havia celebrat feia dues setmanes. La veritat és que per ser una cervesa de blat que a jo me solen agradar bastant, ni el color ni el sabor és tal com el recordava de les cerveses de blat més conegudes com la Hoegaarden blanche o la Blanche de Namur. Una mica massa amargant pel meu gust.












Mentrestant hem descobert que el pati d’una escola infantil que dóna al carrer de la fira està obert i els nens amb els seus pares poden entrar i gaudir dels jocs tant com vulguin. Bé, ens hem dit; el Martí estarà ben entretingut mentre nosaltres anem provant les cerveses. I tal dit tal fet; mentre un de nosaltres estava amb ell, l’altre anava a buscar una cervesa i la bevia veient com en Martí jugava amb les motos i cotxes que hi havia, amb el tobogan, amb altres fiets que voltaven per allà i entrant i sortint de les casetes de plàstic. No va estar quiet en cap moment i se'l veia més content que un gínjol.

Així vam estar gairebé una horeta en la qual vam degustar algunes cerveses més. La segona cervesa la va anar a buscar l’Albert i va venir amb una cervesa elaborada per gent de Blanes de la cerveseria Popaire que, de moment, no ens han decebut mai. Tenen quatre varietats i en aquesta ocasió vam tastar la doble que és una cervesa d’alta fermentació d’un color coure amb un sabor tirant a dolç i bastant menys amargant que la de blat que havíem tastat en primer lloc. A mi em va agradar molt més.


La següent la vaig triar jo i vaig portar una cervesa elaborada per La Vella Caravana que és una cerveseria lleidatana de Menàrguens a prop de Balaguer. No n’havia sentit parlar mai, així que em vaig decantar per ella únicament perquè em va cridar l’atenció el disseny de l’etiqueta del bòtil on apareix una caravana de fusta. Elaboren tres varietats de cervesa, però només tenien en tirador la pale ale. És una cervesa molt refrescant que per l’hora i la calor que feia venia molt de gust, però tot i ser refrescant continua deixant aquell regust inconfusible tan característic de les cerveses belgues. A aquesta també li pos una bona nota.

Ja són la una i en Martí, tot i que encara tindria corda per una estona més, ha de dinar. Així que anem a un bar de la zona, ens ubiquem a dins on precisament estava buit perquè la gent estava asseguda a la terrassa i en Martí es menja tot el pureret de pollastre i verdures que li havíem preparat abans de venir. Saps que hi menja de bé aquest fiet! Durant el seu dinar nosaltres hem tastat la penúltima cervesa del matí. Es tracta de la cervesa que es presentava per primer cop en aquesta fira: Els Bartomeus. Està elaborada per montornesencs i no la tenien en tirador, sinó que havies de comprar el bòtil de 33 cl. Sap greu dir-ho per tractar-se de la cervesa “amfitriona” de la mostra, però la vam trobar molt senzilleta; no li vam saber trobar res d’especial, amb un sabor molt similar al de les cerveses comercials.

Ara havia arribat el nostre torn de menjar. Així que vam anar a comprar tres tiquets de menjar i vam degustar un arròs amb sípia i costella ibèrica, una quantitat gens menyspreable de patates braves i uns pinxos de pollastre amb couscous. I per acabar la nostra visita, l’Albert va voler tastar una cervesa de la cerveseria Moon. I la va encertar. Estava boníssima, però vaja, gairebé no la vaig tastar perquè sense adonar-se l’Albert se la va anar bevent tota i només me’n va deixar un culí. Em queda pendent per una altra ocasió degustar-la millor.











Ja era hora de tornar cap a casa, però abans d’arribar al cotxe i com que no teníem pressa, vam deixar que el Martí acabés de gaudir del matí per terres vallesianes en un parc infantil del poble. Segurament per l’hora que ja eren (aproximadament les dues del migdia) no hi havia ningú. Així que en Martí tenia un parc amb gronxadors, tobogan, cavallets, sorra, etc. tot per ell.

Vam passar un matí divertit i diferent en què tant nosaltres com el “peque” de casa ens ho vam passar súper bé, i si l’any que ve es torna a repetir segurament nosaltres també repetirem.
Com era de suposar a la tornada en Martí va caure rendit


dimarts, 20 de març del 2012

PASTÍS D'AVELLANA

Avui present un pastís d’avellana que acostum a preparar moltes vegades. Sol ser el meu valor segur; sempre queda bé i a la gent li sol agradar bastant. L’Albert em diu que és la meva “especialitat”, però jo no crec que n’hi hagi per tant; simplement és que ha vist que l’he fet moltes vegades i que sempre ha agradat. La recepta me la va passar fa bastant de temps una de les meves cosines i la tenc escrita en un post-it brut que mai he passat a net. Ja va sent hora.

Aquest és el post-it on està apuntada la recepta.
En aquesta ocasió l’he preparat per les meves companyes de feina i, també pel meu cap. Resulta que vam decidir que els dimarts, que treballem per la tarda i ens hem de quedar a dinar, podríem fer un dinar de “traje traje” que no és altra cosa que cadascú porta alguna cosa i ho comparteix. Ens vam distribuir el que portaríem iiii oh!, quina pena! a jo em van tocar les postres. No ho cregueu, de pena cap ni una; a jo m’encanta preparar postres. Així que no em vaig voler arriscar en fer res nou i el dilluns abans d’anar a buscar el Martí a la guarderia i en una hora aproximadament vaig fer aquest pastís d’avellana.


Ingredients

  • 4 ous
  • 1 sobre de llevat Royal
  • 250 g de sucre
  • 200 g d’avellanes pelades i picades
  • 200 g de farina
  • 200 g de mantega
  • xocolata per a fondues (o de cobertura)
  • sucre glaç (floreti)

Preparació

1. Escalfar el forn prèviament a 200º.
2. Batre els ous i la sucre amb unes barnilles elèctriques.
3. Afegir la mantega fosa (jo la fonc en el microones) i les avellanes picades. Aquestes tant les podeu comprar ja picades com si teniu picadora, picar-les vosaltres mateixos a casa. Jo les vaig picar a casa. En reserveu unes quantes de senceres per a decorar. Seguir barrejant amb les barnilles.
4. Incorporar la farina i el llevat de mica en mica. Jo ho segueixo barrejant amb les barnilles.
5. Posar la massa dins el motlle prèviament untat de mantega i espolsat amb una mica de farina. A sobre posem les avellanes que teníem reservades amb una mica de farina a sobre que farà que les avellanes no s’enfonsin dins la massa.
6. Forn 180º-200º durant 40 minuts aproximadament. Jo faig servir el ventilador dalt i baix. S’ha de treure del forn en el moment en què en picar un ganivet dins la massa, aquest surt net.
7. Treure el pastís del motlle i decorar-lo. Es pot decorar amb una mica de sucre glaç (floreti) per sobre mitjançant un colador o bé amb una cobertura de xocolata. Aquesta segona opció és molt més contundent, però queda boníssim. Per altra banda, també es pot fer una barreja de les dues decoracions. Precisament aquesta vegada vaig posar la xocolata amb una cullera de postres fent regalims per sobre el pastís. Com que quedaven trams sense cobrir, també el vaig espolsar amb floreti un cop la xocolata ja s’havia assecat. I així és com va quedar.



divendres, 9 de març del 2012

CROQUETES D'ESPINACS


Feia molt de temps que no preparava aquestes croquetes que havien estat tan habituals en la meva infantesa. La meva mare les solia fer bastant sovint i a jo m’agradaven molt. Record que si després del dinar en quedaven, me les guardava i me les menjava fredes al vespre per sopar. M’encantaven. Ja fa temps vaig preguntar-li com les feia, però em va donar els ingredients una mica a ull. Igualment les vaig fer i van sortir prou bones, però ara que he tornat a tenir ganes de preparar-les volia saber quines eren les mesures exactes. Així que vaig anar cercar per Internet a veure si algú havia fet aquesta recepta i em deia exactament les quantitats de cada ingredient. I, "voilà"! vaig anar a parar de nou al magnífic bloc sacuinadenaroser. Per tant, la recepta que present és una barreja de les croquetes que em feia la meva mare i les croquetes d’aquest bloc.

Ingredients

  • 180-200 grams d’espinacs frescos (també poden ser congelats, però val la pena que siguin frescos)
  • 100 grams de farina
  • 1 ou
  • 1 sobre de llevat Royal
  • 1 dent d’all
  • julivert
  • pinyons (extret del bloc sacuinadenaroser ho vaig trobar molt interessant i realment són boníssimes amb pinyons)
  • aigua
  • oli d’oliva
  • sal

Preparació

Primer de tot, saltejam dins una paella amb un poc d’oli d’oliva els espinacs amb la dent d’all picada i ho reservam. També els podríem bullir i escórrer bé, i després reservar-los.

En un bol posam la farina amb el llevat en pols, afegim l’ou, la sal i ho ben barrejam. Hi afegim un poquet d’aigua i ho anam mesclant fins a obtenir una massa un poc espessa. Al final hi afegim els espinacs que havíem passat per la paella, el julivert picat i els pinyons. Jo no ho he provat, però supòs que si hi poséssim panses també quedarien bé. La meva mare a vegades també hi posava ceba picada prèviament passada per la paella. Són altres opcions a tenir en compte.

Bé, arribat a aquest punt ja tenim la massa de les croquetes feta. Ara, procedim a escalfar oli d’oliva a la paella i quan estigui calent (tampoc no molt que no sigui cosa que es cremin massa de fora i de dins quedin crues) deixarem caure amb una cullera la massa dins d’aquest oli calent. Quan estigui dauradet per un costat li donam mitja volta i fregim l’altre costat uns quants segons més i les traiem. Anirem col·locant les croquetes ja fregides a sobre d’un paper absorbent perquè treguin tot l’excés d’oli.


A casa ens les vam menjar amb una miqueta d’arròs bullit. I l’Albert hi va posar maionesa per sobre. Són molt fàcils de fer i surten delicioses. Per aquelles persones a qui no els agrada gaire la verdura bullida, aquesta és una bona manera de menjar-ne. Això sí, una miqueta més calòrica. També podríem canviar els espinacs per bledes.

dimecres, 7 de març del 2012

CERVESA HAPKIN BLONDE

He pensat escriure, de tant en tant, una petita ressenya sobre les cerveses, una mica especials, que vagi tastant. Explicaré el que m’han semblat i exposaré les seves característiques.
Així que, sense cap motiu, començ aquesta secció per la darrera cervesa belga que he tastat. Aquestes són les característiques bàsiques amb què em solec fixar:

  • Origen: Belga
  • Tipus: Rossa, Ale (alta fermentació)
  • Graduació: 8,5%
  • Color: Daurat 

Dijous passat la vaig tastar per primera vegada. Es tracta d’una cervesa belga rossa de triple fermentació de tipus ale. M’he hagut d’informar per saber què volia dir “ale” i significa que és una cervesa d’alta fermentació, és a dir, que fermenta a temperatura alta i més ràpidament que les de baixa fermentació anomenades “lager”. A més a més, el procés de fermentació, que és el que transforma el sucre en alcohol per acció dels llevats, es produeix a la zona superior del líquid. Quant pots arribar a aprendre!!



Bé, el que jo puc dir, sense ser experta ni dominar el tema, és que la vaig trobar molt bona. Vaig trobar que té una graduació alcohòlica molt suau comparada amb altres cerveses belgues rosses que he provat. També vaig olorar que té una aroma molt accentuada, però que és molt agradable. Altres cerveses rosses que he tastat són d’un color daurat fosc, en canvi aquesta presenta un daurat menys intens. Gairebé pel color podria passar per una cervesa de blat. Els experts diuen que té un sabor afruitat, com gairebé totes les ale, però a jo encara em costa una mica detectar-ho. El que sí puc dir, perquè és un fet evident, és que té molta escuma que es manté mentre te l’estàs bevent.

Per tant, tot i no ser de les cerveses més conegudes, de fet la vaig comprar a l’atzar d’entre un munt sense tenir-ne cap referència, la veritat és que val molt la pena. Jo me la vaig beure acompanyada d’uns fruits secs i unes olivetes.

dimarts, 6 de març del 2012

DORADES AS FORN



S’altre dia navegant pel blog sacuinadenaroser vaig trobar aquest plat que més que explicar-me com fer-lo (més o menys ja ho sabia de tan fàcil que és) el que sí em va donar és la idea de fer-lo. Perquè moltes vegades el que em passa és que probablement sé com preparar un determinat plat, però no tinc l’acudit de fer-ho.
Així que el cap de setmana passat, que és quan més temps tenc, vaig anar al mercat i vaig comprar dues dorades ben guapes que em van sortir molt bé de preu i vaig preparar-lo. És un plat molt fàcil, possiblement poc original, però que surt boníssim.

Ingredients:
2 dorades
patates
cebes
tomàquets madurs
pa ratllat amb all i julivert
pebre vermell dolç
3-4 dents d'all
fulles de llor (llorer)
oli d'oliva
sal

Preparació:
Folrem la safata de forn amb paper de forn i a sobre anam col·locant la ceba tallada molt fina, després les patates a rodanxes fines i els tomàquets tallats per la meitat. Jo a sobre dels tomàquets per eliminar un poquet la seva acidesa hi vaig posar un polsim de sucre abans del pa ratllat.
Ho salem i ho empolvorem amb el pa ratllat barrejat amb el pebre vermell. Després ho reguem amb un poc d'oli d'oliva.
Ho enfornem durant 15-20 minuts (depèn del gruix de la patata) i després col·loquem a sobre les dorades amb 3-4 dents d'all sense pelar i unes quantes fulles de llor i ho tornem a enfornar durant uns 20 minuts més.

Com he dit va ser boníssim. A més la dorada és un peix fàcil d'obtenir i a bon preu, és gustós i amb poques espines. Ara bé, en aquest plat no tot són les dorades; jo don molta importància a l'acompanyament que realment és deliciós.
ir arriba