Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CANÇONS I JOCS INFANTILS. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CANÇONS I JOCS INFANTILS. Mostrar tots els missatges

divendres, 11 de maig del 2012

JOCS DE FALDA: SERRA, SERRA, SERRADOR

Cantar cançons als bebès està molt bé, però si aquestes van acompanyades de jocs i gestos encara les fa molt més enriquidores, fins el punt que contribueixen en el seu primer aprenentatge.

Els jocs de falda, acompanyats de cançonetes simples són una manera de passar una estona divertida amb els infants i permeten captar la seva atenció. Alguns experts asseguren que aquests jocs són les primeres propostes culturals que tenim a mà per proposar als infants. En una etapa posterior ja els haurem de contar contes que, igualment, hauran d’anar acompanyats també de gestos i cantarelles.

Crec que els jocs de falda han estat presents en tots els temps i cultures i són una eina que tenim els adults per poder comunicar-nos i interactuar amb els nadons i infants en les primeres etapes educatives. Al darrera hi sol haver molta història cultural i acostumen a passar de generació en generació. A més a més, n’hi ha una gran varietat que va canviant en funció de l’edat dels infants.

Pel que he estat llegint i per l’experiència que tinc tan de quan era petita com d’ara que som mare, jo diria que els jocs de falda estan composats per tres elements bàsicament: un text, un moviment i una música. El text serveix per aprendre el llenguatge, les paraules i la veu; el moviment permet la descoberta del cos i estimular el tacte i la mirada, i la música que ha de ser ben senzilla (en molts casos només té dues o tres notes) amenitza el moment i fa que aquest sigui encara més divertit. Però potser s’hauria d’afegir encara un altre element que és l’afecte. Quan dic afecte me referesc a què serveixen per enfortir els lligams d’estimació amb els adults que estan a l’entorn dels infants.

Buscant per Internet he trobat aquesta joia; és una pàgina web menorquina que ofereix un recopilatori en format vídeo de jocs de falda.


Jo record uns quants d’aquests jocs de falda perquè me’ls cantaven quan era petita i pens a continuar-los cantant ara al meu fill perquè perdurin entre generacions. En concret, i ara xerraré sobre aquest, record el “Serra, serra, serrador”.


És un joc en què es fiet o sa fieta s’asseu damunt s’adult i aquest el balanceja cap endavant i cap endarrere recordant el moviment que fa la serra en tallar un tió mentre li canta:
Serra, serra, serrador
ta(ll)arem aquest tió
per amunt i per avall
per sa costa des cavall
hi ha una nina de paper
ja l’agafa i ja la té.

I quan diu aquestes darreres paraules, amb l’infant ben agafat de les mans perquè no caigui, l’inclina tant com pot cap enrere a fi que el cap gairebé li arribi a terra i el coll quedi descobert perquè l’adult li pugui fer joques (pessigolles).



Jo record que quan ja sabia com anava el joc, al final ja estava pendent del moment en què em feien joques al coll, davall sa barbeta, o a sa panxeta. Tot i així m’agradava molt que m’engronsessin cap a munt i cap avall.

Per tant, es tracta de passar una estona divertida amb els més petits de la casa en la qual els adults han d’estar disposats a passar-s’ho bé i a estar alegres i, a la vegada, es demana als infants una certa atenció perquè puguin estimular els sentits i adquirir nous coneixements.

dimarts, 28 de febrer del 2012

CANÇONS DE BRESSOL


A jo m’encanta cantar, i què més polit que fer-ho al meu fill!!.
Li cant cançons des que va néixer. És clar; cançons de bressol. Aquelles cançons conegudes per tothom que es caracteritzen per tenir un ritme suau i relaxant per poder engronsar un bebè i ajudar-lo a dormir. Però de totes les que hi ha, quines li acostum a cantar? Bàsicament dues: la cèlebre Cançó de Bressol coneguda mundialment i una altra, de menys coneguda, però igualment molt xula, que és Horabaixa post es sol.

Pel que fa la primera, qui no l’ha sentit alguna vegada? Potser la lletra no és tan coneguda i a més varia en funció de l’idioma, però la melodia és present en un munt de joguines musicals per a bebès. El que segurament no és tan sabut, és que no es tracta d’una cançó popular i tradicional com podríem arribar a pensar, sinó que està composada per Johannes Brahms, compositor alemany de música clàssica del Romanticisme. De fet el títol original és Wiegenlied, op. 49, no. 4. I, buscant per Internet he sabut que l’autor la va escriure pel naixement del segon fill de la jove soprano Bertha Faher l’any 1868, de qui havia estat molt enamorat, i crec que encara ho estava quan va tenir aquest fill amb un altre home. D’aquí que li escrivís aquesta cançó de regal de naixement.

Com he dit hi ha moltíssimes versions d’aquesta cançó en diferents idiomes; evidentment jo li cant en català que és la que me sé de memòria. I la lletra i la música fan així:


Bona nit, bona nit,
de roses cobert,
de randes guarnit
reposa al llitet.

Matinet si Déu vol
demà et despertaràs.
Matinet si Déu vol
demà et despertaràs.

Bona nit, bona nit.
Bells àngels tots blancs,
demà et mostraran
l’arbre de Nadal.

Dorm infant un son llis,
somia el Paradís.
Dorm infant un son llis,
somia el Paradís.





S’altra cançó per jo és un caramel. La podria descriure amb un sol adjectiu: DOLÇA. És una cançó popular mallorquina, però jo, tot i la proximitat amb Mallorca, no l’havia sentit mai quan era petita. Me la va ensenyar ja fa més de 10 anys una amiga mallorquina que li agradava molt. I una volta me la vaig haver apresa, ens posàvem a cantar-la en qualsevol moment i lloc. Ens encantava. I ara, ves per on, la faig servir per relaxar i intentar dormir el meu fill.

Sa lletra de sa cançó és:

Horabaixa post es sol,
plorinyava l’infantó
no ploreu angelet, no
que mu mareta no ho vol.
No ploreu angelet, no
que mu mareta no ho vol.
No ni no, no ni no
Una engronsadeta pes nin petitó
No ni no, no ni no
Una engronsadeta pes nin petitó.


Aquestes dues cançons les hi he cantat des que era un bebè acabat de néixer, i ara que ja té gairebé 15 mesos, continuï cantant-les-hi. No penseu que les canti amb tota la lletra; al final, acab cantant-les amb la boca closa, és a dir, tancant la boca i pronunciant la lletra “m”. Faig servir un to de veu baixet i el més angelical possible, amb un ritme pausat i relaxat, i amb aquests ingredients rara és la vegada que no aconseguesqui relaxar-lo i, fins i tot, adormir-lo.

dilluns, 6 de febrer del 2012

SES CANÇONS INFANTILS PERDUREN EN EL TEMPS

Encara que no siguem conscients tenim en un raconet de la nostra memòria un munt de cançons de quan érem petits que ens tornen a revenir quan les tornam a escoltar. Açò és precisament el que m’ha passat aquests darrers mesos. Amb en Martí per casa he començat a recordar-les. Me referesc a cançons infantils tradicionals com ara “Cargol treu banya”, “Una mosca volava per sa llum”, “Plou i fa sol”, etc. N’hi ha moltes i cercant per Internet els acords per cantar-les amb sa guitarra n’he trobat dues que no sé ben bé per quin motiu m’ha encantat recordar-les. Aquestes dues sí que les tenia bastant oblidades, però m’han agradat, tant per sa melodia com pel joc que donen a l’hora de gesticular amb en Martí mentre les cantes. Són “L’elefant amb bicicleta” i “Dins la fosca”. Ses lletres de cadascuna d’elles són:


Mireu allà dalt
en el sostre que hi ha:
és un gros animal
que en bicicleta va.
És un elefant
i doncs que us penseu!
Té una cua al darrera
i una trompa al davant

I la versió que jo li cant és aquesta:

Mirau allà dalt
“lo” que en es sostre hi ha:
és un gros animal
que en bicicleta va.
És un elefant
idò! que vos pensau?
Té una “coa” per darrera
i una trompa per davant. XIM POM!

Com he dit, dóna molt de joc perquè pots fer moviments tot aixecant el dit per indicar el sostre, obrint els braços quan cantes “és un gros animal” i movent les mans al costat de les orelles per imitar les orellasses de l’elefant i al final de la cançó indicant amb el braç que té una cua per darrera i la trompa per davant. A en Martí li agrada molt, mira ben esglat i obra la boqueta i riu mentre li cantes.

La lletra i la música de l’altra cançó fa així:

Dins la fosca tot d'una
sobre el tronc d'un vell pi
s’enfilava la lluna
com el punt d’una  "i"
olarà-liria
olarà-liró
olarà-liria
olarà-liró

Aquesta cançoneta o bé la solec cantar a en Martí representant el que estic cantant amb mímica i a la tornada pic les mans sobre les cames i entre elles, o sinó tocant sa guitarra. És un ritme molt fàcil de vals perquè és un tres quatre i els acords també són molt fàcils (DoM SolM7).

Però a tot aquest munt de cançons populars, que com he comprovat perduren en el temps, s’hi ha d’afegir les cançons actuals que no són poques. Les que hem après a casa són les sintonies dels dibuixos animats que estan de moda i que acostuma a veure en Martí. Li encanta la sintonia den Chiro que és una versió de la Marxa Radetzky, la del Timy que és súper divertida per ballar i botar al seu ritme, i especialment la den Thomas i els seus amics. Són en català perquè els dibuixos s’emeten pel canal súper3. Francament a jo també m’agraden molt, o sigui que no m’ha costat gens aprendre-me-les. I, hi ha que veure com capten l’atenció den Martí; ell pot estar tranquil·lament jugant i just sent la sintonia d’aquests dibuixos és capaç de sortir disparat (bàsicament gatejant o de quatre grapes com diem a Menorca) i posar-se de peus i ballar-les.

Què xules que són les cançons infantils, et transporten a la teva infantesa, i ara de grans ens ajuden a deixar de pensar, per un moment, amb les preocupacions diàries de la vida adulta. Cantar-les i sentir-les i veure com el meu fill xala i riu i balla i es diverteix és per jo un moment preciós i inoblidable.
ir arriba