POLLASTRE AMB GAMBES

Ja fa gairebé un mes que vaig preparar aquest pollastre amb gambes, però fins avui no havia tingut temps de penjar la recepta al bloc. La faig fer uns dies abans del meu aniversari i ho vaig congelar. Així el dia de l'aniversari no vam haver de fer-nos res, perquè ja estava fet.

És una recepta que feia estona que tenia ganes de fer. De petita n'havia menjat a es restaurant S'engolidor i record que me va agradar molt. No estic segura que la que jo vaig fer sigui igual com la que vaig tastar per primera vegada a aquell restaurant de Migjorn, però és igualment molt bona.

La vaig veure al bloc de lacuinadesempre entre altres receptes i me va cridar molt s'atenció. També es podria preparar amb escamarlans; no seria tan gustosa com amb les gambes però igualment molt bona.

Últimament me fix molt amb les receptes que duen picada; m'atrauen molt, perquè sa picada els dóna un punt fantàstic que fa que de plats, més aviat senzills, en surtin uns plats molt especials.

Ingredients (per 2 persones)

4 cuixes de pollastre
6 gambes vermelles (3 per persona més o menys) 

3 tomàquets ratllats
1 ceba de Figueres gran trinxada
1 copa de vi blanc
oli d'oliva

pebre negre
sal

Per la picada
4 quadradets de xocolota negre

1 llesca de pa fregit

2 grans d'all laminats
un muntet d'avellanes
un muntet d'ametlles
una muntet de pinyons
julivert

Preparació

Rentam ben bé el pollastre. Jo fins i tot li trec sa pell perquè no m'hi agrada gens. El salpebram i el dauram amb oli  dins una cassola (no s'ha de fregir; només que agafi un poc de coloret). Ara el reservam.

Seguidament, fem net els tomaquets i els ratllem. També tallem a dauets sa ceba.

Salam ses gambes i dins el mateix oli en què hem daurat el pollastre les fregim per ses dues bandes. Les reservam amb el pollastre que ja havíem daurat.

Dins el mateix oli, dauram sa ceba i quan ho estigui incorporam el tomàquet ratllat i ho deixam coure uns 3 o 4 minutets.

Tot seguit afegim el pollastre i el got de vi blanc. Ho deixam coure tapat durant uns 10 minuts.

Ara procedim a preparar sa picada.

Dins una paella amb oli fregim els alls a làmines. Un cop estiguin dauradetes les incorporam dins el bol on farem la picada. En el mateix oli fregim les llesques de pa.

Dins el bol de la picada (on hem posat els alls fregits) incorporam les ametlles, avellanes i pinyons. També fulles de julivert de forma generosa. Finalment, hi posam les llesques de pa ja fregides i les rajoletes de xocolata negre. Agafam el túrmix i ho trituram. Ha de quedar una massa consistent de color xocolata. Ara tenim la picada ja feta. Per fer que aquesta picada es trituri més fàcilment s'hi tiren unes dues cullerades del suc del pollastre.

En la cassola on hi ha el pollastre, un cop el vi s'hagi evaporat, s'hi tira una poquet d'aigua fins que gairebé cobreixi els trossos de pollastre. Ho tapam i baixam es foc. I ho deixam coure durant uns 40 minuts a foc baix.

Quan el pollastre estigui tovet, hi afegim sa picada i ho remenam. Quan cregueu que queden uns cinc minuts per acabar la cocció hi afegim ses gambes. Ho tenim cinc minuts al foc perquè els dos sabors (del pollastre i de les gambes) s'impregnin entre ells i ja podem apagar el foc.

Durant la cocció conjunta.

Es recomana deixar reposar una estona. Fins i tot fer-lo d'un dia per l'altre.
Queda un plat de festa per llepar-se els dits. El suquet que queda és boníssim; vénen moltes ganes de fer-hi "muetes".

I així és com queda emplatat.

Acompanyat d'un bon vinet resulta deliciós.

TARTA SACHER

Amb motiu del meu aniversari vaig preparar una Tarta Sacher. És una de les tartes que feia temps que tenia ganes de fer, però no trobava el moment. Així que un dia abans del dia em vaig posar per feina. Abans de res, havia de trobar la recepta i mirant pels meus blocs de cuina de referència vaig trobar la que em va cridar més l’atenció. Vaig seguir la recepta del bloc la cuina de sempre. A primer cop d’ull no sembla excessivament difícil, potser sí que una mica laboriosa però sense complicació. I veient al final el resultat, val la pena invertir el temps en preparar-la. Sempre aniria millor fer-la en dos dies; el primer dia la massa i el segon el muntatge i el ganaché de xocolata, sinó ens estem ben bé tres o quatre hores enfeinats.

Si fa uns anys m’haguessin dit que m’agradaria una tarta tota feta de xocolata, no m’ho hagués cregut. I és que des de petita no he estat gaire o gens amant de la xocolata. Ara tampoc ho som gaire de xocolata, però sí que la toler bastant més, i la combinació d’aquest pastís de mesclar xocolata amb melmelada de gerds el fa irresistible.

Aquesta tarta la vaig tastar per primera vegada a Viena quan hi vam anar per Nadal de 2009. De fet, no es pot anar a Viena i no tastar-la. La vam degustar a dos llocs vienesos emblemàtics: el cafè Demel i l’Hotel Sacher. Boníssimes les dues.

Segons la wikipedia, la tarta va ser inventada l’any 1832 per Franz Sacher, que era un aprenent de rebosteria, per un selecte grup de convidats del prícep Klemens Wenzel von Metternich. El seu fill, Eduard, va ser aprenent també de rebosteria a la confiteria vienesa Demel. Allà va ser on va començar a confeccionar la tarta del seu pare tal com avui dia es coneix. L’any 1876 va fundar l’Hotel Sacher i va començar a vendre la Sachertorte (nom en alemany).

Una curiositat: la propietat de la recepta va ser motiu de disputes legals a mitjans del segle XX entre els hereus del senyor Sacher (propietaris de l’hotel) i la pastisseria Demel (on va treballar). Al final la justícia va dictaminar que l’hotel tenia dret a comercialitzar la tarta amb el nom de Original Sacher-Torte, mentre que Demel ho havia de fer com Eduard Sacher-Torte. Això és el que sol passar quan hi ha doblers per enmig. Sa veritat és que noltrus que la vam poder tastar als dos llocs, no vam trobar gaires diferències, per no dir cap. Només que a una ens la van servir amb nata muntada i a l'altra sense.

  

Aquesta és la tarta que ens van servir al Cafè Demel (Eduard Sacher -Torte)

I aquesta és la que ens vam menjar a l'Hotel Sacher (Original Sacher - Torte)

Aquests mini triangles de tarta igual costaven 5 euros.

Per tant, la tarta Sacher és una tarta de xocolata que consisteix en dues planxes de pa de pessic de xocolata separades per una fina capa de melmelada d’albercoc o de gerds i recobertes per un garnache de xocolata negra per damunt i pels costats.

Ingredients

Per al pa de pessic 

6 ous

200 g sucre

250 g farina

3 cullerades d’aigua

1 o ½ sobre de llevat en pols Royal

50 g de cacau pur en pols (sense grassa ni sucres afegits). Jo el vaig comprar directament d’una pastisseria. 

Per a la resta del pastís 

melmelada de gerds (o d’albercoc) 

almívar de sucre (veure recepta del pastís Sara) 

conyac (opcional) 

150 g de nata 

150 g de cobertura de xocolata negra al 70% de cacau. 

50 g de mantega 

xocolata blanca per decorar

Preparació

Pa de pessic de xocolata

Aquesta recepta és de les més tradicionals de totes per poder fer un congret. Per fer que la massa pugi i augmenti de volum al forn, hem de muntar tant els vermells com les clares. També li ajudarà que li afegim llevat.  Els passos que hem de seguir són:

Batre els vermells amb la sucre.

Untar el motlle amb mantega i enfarinar-lo per evitar que s’enganxi. Si el motlle és de silicona no fa falta fer aquest pas.

Sabrem que tenim els vermells muntats quan la textura sigui molt esponjosa i blanquinosa.

Afegim sa farina, el llevat i es cacau en pols, però encara no ho remenem fins que tinguem ses clares muntades.

Muntar ses clares.

Un cop estiguin muntades, anam a remenar amb molt de carinyo sa farina i es cacau amb els vermells i el sucre que havíem muntat. Ho hem de mesclar fent moviments de baix cap a dalt. Jo ho vaig fer amb una espàtula. Quan vegeu que costa remenar-ho és aquí on hi hem d’afegir unes quantes cullerades d’aigua.

Ara sí que hi abocam les clares muntades i tornam a remenar amb moviments suaus perquè no es baixi.

I finalment, quan estigui ben mesclat, ho abocam al motlle i ho enfornam a 180º durant un 40 minuts.

El traiem i el deixam refredar.

Muntatge

Com que la part de sobre del congret queda amb molts de bonys, és convenient allisar-la amb l’ajuda d’un ganivet.

Després l’obrim per la meitat.

Banyam sa primera capa amb l'almívar de sucre i opcionalment amb un poquet de conyac. Jo no n’hi vaig posar.

Ara, amb l’ajuda d’una espàtula posam a sobre de la primera capa la melmelada de gerds. O també podríem posar-ne una d’albercoc.

Després posam sa capa de superior del pastís que també l’hem de banyar amb l’almívar de sucre.

Agafam la xocolata de cobertura, la nata i la mantega. El percentatge de xocolata tant pot ser del 70% o del 50%. Jo el vaig agafar del 70%.

Escalfam la nata a una casserola.

Pasam la xocolata i la mantega.

Quan la nata bulli, la traiem del foc i hi abocam la xocolata i la mantega a trossets i ho començam a remenar amb unes varilles manuals fins a tenir-ho ben lligat i no quedin grumolls. Ara ja estarà a punt per banyar el pastís.

Jo el vaig posar damunt un paper de forn i dins una safata per embrutar el mínim possible el marbre de la cuina.

Així que tiram el “ganaché” amb decisió per damunt des pastís. Després recollim tota la xocolata sobrant.

I ja el tenim fet.

Si volem tenir una capa de cobertura més gruixuda, el podríem baixar una altra vegada i així tapar encara més les imperfeccions del pa de pessic.

Ara el guardam dins sa nevera perquè s’acabi de quallar el bany de xocolata.

Quan la cobertura hagi agafat consistència, només faltarà la decoració.

Com que era el meu aniversari, li vaig escriure “Felicitats M.Lluïsa” amb xocolata blanca fosa amb l’ajuda d’una màniga. Acompanyat amb un cava fresc queda molt bo.

I ara el voleu veure com queda per dins?

És esponjós i gens empalagós.

I ara amb unes quantes cullerades ja fetes?

mmmmmh millor que de pastisseria, com a mínim aquest és casolà

AMANIDA DE LLENTIES

Ja fa uns quants dies que me va fer ganes preparar una amanida fresca per sopar. Però volia que fos diferent de les que acostum a fer habitualment, que també m'agraden molt; fetes amb lletuga, tomàtics, pastanaga, pebre verd i ceba. Així que em vaig decidir fer-la de llenties. És un llegum que ens agrada molt però ara que comença a fer caloreta no ve gaire de gust menjar-te'l calent, i encara menys per sopar. Aquest va ser el resultat:

És un tipus d'amanida molt apropiat per aquesta època estiuenca, ja sigui per sopar o també per dinar si no teniu gaire gana, perquè refresca i alimenta. També és una alternativa per sortir del clàssic entrepà si has de preparar un pícnic per anar a passar el dia a la platja, al zoo, al camp, etc.

Ingredients

• un pot de llenties ja cuites (si es té temps i/o no us agraden les de pot també les podeu bullir i deixar refredar per després muntar l'amanida).
• tomàtics cherry
• una ceba tendra o de Figueres
• canónigos (en català supòs que es deuen dir canonges). També es podria fer servir rúcula. I també he vist que venen bosses amb els dos tipus de fulla.
• olives (verdes o negres com agradin més) 
• vinagre de mòdena
• suc de mitja llimona
• oli d'oliva verge extra
• orenga en espècie (també hi aniria bé alfàbrega)
• sal 

Preparació

Tallar la ceba a trossos ben petits. Fins i tot es podria picar si no us agrada trobar els trossets de ceba. La ceba li dóna un toc molt refrescant.

Netejar els tomàtics cherry i tallar-los per la meitat. 

Treure les llenties del pot i passar-les per aigua. Després escórrer-les i posar-les dins un bol. 

En aquest mateix bol, s'hi afegeixen els canónigos (supòs que en català es deuen dir canonges) netejats, la ceba, els tomàtics i les olives. Es barreja tot ben bé.

Finalment es prepara la vinagreta a banda. S'hi posa l'oli, el vinagre, les gotes de suc de llimona, sal i l'orenga. Es ben remena i es tira per sobre de l'amanida.

Com podeu veure fa riure de fàcil que és. No té gaire secrets.No he posat quantitats exactes, perquè crec que va a gust de qui se l'hagi de menjar. 

Ala, bon profit!!

BROWNIE

No és que necessiti un motiu especial per posar-me a fer un postre, però amb el poc temps de què dispòs i amb les calories que duen, sempre que en faig un és per alguna raó. Aquesta vegada vaig preparar un brownie perquè venien a sopar a casa l'Oriol i la Marta, que podríem dir que són els tiets més propers que té en Martí.

Mig recordava que en una ocasió havien comentat que el brownie els agradava i a més vaig pensar que la xocolata els aniria la mar de bé ara que es troben en època d'exàmens. Dóna energia, no? 

Potser l'hauria d'haver fet de xocolata blanca perquè tant a la Marta com a jo ens agrada molt més que la negra, però és raro fer un brownie de xocolata blanca. Així que vaig agafar la recepta del brownie tradicional. S'ha de dir a favor del brownie negre que tot i que es fa servir xocolata amb un 70% de cacau, no fa un gust molt, molt fort. Jo que mai he estat una gran xocolatera me'l puc menjar perfectament.

El vaig preparar la nit anterior a la del sopar un cop en Martí ja s'havia adormit i anant en compte de no fer gaire renou que no fos cas que el despertés. La recepta la vaig treure d'un curs que vaig anar amb el meu amic Adolf a qui també li entusiasmen les postres. El brownie que ens van ensenyar a fer al curs era bastant sofisticat. Jo, aquesta vegada, el vaig fer un poc més senzill, perquè la massa base, que és el que importa, no varia gens.

Al final el vaig acompanyar amb una bola de gelat de vainilla amb una mica de crocanti per sobre. Una altra opció també hagués pogut ser cobrir-lo de xocolata fondant, però pel meu gust hagués quedat massa recarregat de xocolata negra.

 Ingredients

• 115 g de mantega
• 70 g de xocolata negra del 70%
• 2 ous
• 60 g de farina
• 100 g de sucre
• 50 g de nous picades

Preparació 

Escalfau el forn prèviament a 180º.
En un bol s'han de batre els ous amb la sucre amb les barnilles elèctriques fins a doblar el seu volum.
En un altre bol, s'hi posa la mantega i la xocolata. Es posa al microones uns minuts perquè es fonguin. Després s'ha de remenar ben bé.
Tirau la mescla de xocolata i mantega que hem fos dins el bol dels ous muntats fent un moviment de dalt a baix t anant en compte que no es desmuntin.
Incorporau-hi la farina passada per un colador per eliminar grumolls i tornau-ho a remenar amb una llengüeta. Finalment afegiu les nous picades i tornau-ho a remenar.
Agafau el motlle, untau-lo de mantega i espolsau-lo amb farina. Després hi abocau tota la massa.
L'enfornau durant uns 20-30 minuts a uns 180-200º. En teoria s'ha de treure del forn quan la massa estigui esponjosa. No s'hauria d'esperar més perquè no quedi massa sec.

Jo no hi vaig posar llevat, però si se n'hi posa perquè es vol obtenir un brownie un poc més estufat no passa absolutament res.

PASTÍS SARA

Dimarts vam anar a dinar a casa la meva sogra perquè havia estat el seu sant i ho volia celebrar amb la família. Aprofitant que seríem sis adults i en Martí (però ell encara no menja pastissos), vaig pensar que estaria bé preparar algun pastís un poc més elaborat dels que solec fer habitualment. Així que pensant, pensant al final em vaig decantar per una Sara. La Sara és un d’aquells pastissos que em feia vessa preparar ja que me semblava que no seria capaç de saber-lo fer. Sempre que n’havia menjat havia estat de pastisseria, i precisament no és dels pastissos barats. Per tant, com que feia temps que el tenia pendent i me cridava molt l’atenció vaig aprofitar l’ocasió.

Sembla que hagi de ser un pastís molt dolç, però no és així. És un pastís que no embafa gens. També sembla que hagi de fer molt de gust de mantega, però tampoc és així, perquè a jo que no m’agrada la mantega tota sola, amb el pastís no m’hi molesta en absolut.

Una vegada vaig tenir decidit el pastís, vaig haver de cercar la recepta per Internet. Evidentment en vaig trobar moltes de similars. Al final, a partir de la recepta publicada per gallina blanca i de la publicada al bloc de cuinaperllaminers vaig extreure la meva pròpia recepta.

Crec que per ser sa primera vegada que el preparava va quedar prou bé; tan estèticament com de sabor. Els comensals crec que van quedar satisfets, si bé no ho van demostrar gaire, però el que sí que està clar és que no se’n va tirar ni un trosset. Alguna cosa deu voler dir això, no?

Ingredients

Per al pa de pessic:

• 4 ous
• 125 g de sucre
• 125 g de farina
• ratlladura de mitja llimona
• mig sobre de llevat Royal
• 1 cullerada de sucre avainillat

Per a la crema de mantega:

• 100 g de sucre
• 25 g d’aigua
• 2 rovells d’ou
• 125 g de mantega

Per a l’almívar:

• suc de mitja llimona
• 100 g de sucre
• 100 g d’aigua

Per a decorar:

• 100 g d’ametlles filetejades torrades (vaig comprar les de la marca Vahivé i les vaig torrar un poquet dins el forn)
• sucre glacé (floreti)
• melmelada d’albercoc
• cireres confitades

Preparació

Per al pa de pessic:

Jo el vaig fer dues hores abans de fer la resta i de muntar el pastís.

Escalfar prèviament el forn a 180º.

En un bol, batre amb les barnilles elèctriques els quatre ous i la sucre fins que quedi una massa blanquinosa i dupliqui el seu volum inicial.

Tot seguit s’hi afegeix a poc a poc la farina (jo la vaig passar pel colador), la ratlladura de la llimona, el llevat i la cullerada de sucre avainillat i es mescla tot amb molta cura perquè no es desmuntin els ous. Jo ho vaig seguir batent amb les barnilles.

S’aboca en un motlle untat de mantega i espolsat amb una miqueta de farina (d’uns 20 cm de diàmetre) i es cou al forn a uns 200º durant aproximadament uns 30 minuts (o bé fins que picant amb un escuradents aquest surti net).

Per la crema de mantega:

Posar els dos rovells d’ou dins un bol.

S’agafa l’aigua i la sucre i es bull durant 3 o 4 minuts des del moment d’ebullició fins aconseguir una textura de xarop espès.

Aquest xarop espès i calent s’aboca formant un rajolí fi damunt els rovells sense deixar de batre amb les barnilles elèctriques. Es tracta d’escaldar els rovells. S’ha de batre fins que es refredi.

S’hi afegeix la mantega en forma de pomada i es bat fins que quedi una mescla ben homogènia.

Després es posa a dins la nevera perquè s’acabi de refredar i vagi agafant una consistència més dura.

Hi ha una altra forma de fer aquesta crema per si el xarop no ens acaba de sortir del tot bé. Es tracta d’agafar la mantega i amb un cullera o espàtula s’ha d’anar treballant fins que quedi en forma de pomada. Se li afegeix la sucre i es continua remenant fins aconseguir una crema. Després s’incorporen els rovells d’ou, d’un en un, sense deixar de batre.

Per a l’almívar:

Es posa el suc de la mitja llimona, l’aigua i la sucre dins una olleta i es dur al foc. Es deixa que bulli uns 3 minuts des de l’ebullició fins a obtenir un almívar. Es deixar refredar. En algunes receptes en aquest almívar s’hi afegeix una miqueta de licor. Jo no n’hi vaig posar.

Per al muntatge:

S’ha de dividir el pa de pessic en vàries capes del mateix gruix. Jo el vaig dividir en 3 capes (és a dir vaig fer 2 talls horitzontals). A cadascuna d’aquestes capes s’hi escampa amb un pinzell un poquet de l’almívar per tal que es vagi impregnant per tot el pa de pessic.

Tot seguit, a la capa de baix de tot s’hi escampa melmelada d’albercoc per damunt. Es tapa amb la capa central.

A sobre de la capa central s’hi escampa la crema de mantega que teníem a la nevera. I finalment es tapa amb la capa de dalt de tot que fa de tapadora.

Després es recobreix tot el pastís (tant la part de sobre com els laterals) amb la crema de mantega i s’allisa ben bé amb una espàtula.

S’hi enganxen les ametlles filetejades (jo les vaig comprar crues i les vaig tenir uns minuts dins el forn perquè es torressin un poquet) fins que quedi tot ben recobert.

S’espolsa amb sucre glacé (floreti) i es decora com vulgueu. Jo hi vaig posar unes cireres confitades. Com es veu a les fotos no vaig pensar a posar-hi floreti, però queda molt millor si per sobre de les ametlles hi espolseu un poc de floreti.

Després es posa dins la nevera perquè la crema de mantega s’endureixi. Jo el vaig fer el capvespre abans del dia del dinar.

PASTÍS DE IOGURT

Ahir diumenge de capvespre, mentre en Martí dormia i n'Albert estava a l'ordinador, jo vaig aprofitar per llegir i per descansar un poquet. El matí havia anat a córrer i després a Montjuïc a passejar i estava cansada. No acostum a tenir moments d'aquests al llarg de la setmana i són molt profitosos. Tot i així, dins aquest petit interval de descans encara vaig trobar una estoneta per preparar el típic i tradicional pastís de iogurt. I és que és tan fàcil i els ingredients necessaris els solec tenir sempre disponibles al rebost que amb un tres i no res va estar fet. A sobre no fa falta pesar-los perquè fas servir el pot del iogurt per mesurar-los. Així que ara tenim berenar per dos o tres dies.

Ingredients

• 1 iogurt de llimona (pot ser del sabor que tingueu o vulgueu; jo normalment faig servir el de llimona o el natural).
• 3 ous.
• 2 mesures del pot del iogurt de sucre.
• 3 mesures de farina.
• 1 mesura d'oli de gira-sol (solec posar de gira-sol perquè així el sabor no és tan intens).
• 1 sobre de llevat Royal.
• ralladura de pell d'una llimona. 
• una poma rallada (opcional).

Preparació

Escalfar el forn prèviament.

Treure el iogurt i abocar-lo dins un bol o un got i reservar-lo per més endavant. Fem això perquè abans necessitem el pot del iogurt per fer les mesures dels altres ingredients.

Batre els ous amb la sucre amb les barnilles elèctriques.

Afegir la farina i el llevat i continuar batent.

Tot seguit, introduir el iogurt i l'oli i segui batent.

Diguéssim que fins aquí tenim la massa base de qualsevol pastís de iogurt. A partir d'ara hi pots introduir altres ingredients: nous, trossets de xocolata, fruita, etc.

Jo hi vaig posar la pell d'una llimona rallada i com que tenia bastantes pomes en vaig rallar també una i la vaig posar a la massa.

Agafem un motlle l'untam de mantega i després l'enfarinam i finalment, hi abocam la massa.

Ho introduïm al forn i hi haurà d'estar uns 30-40 minuts a 180º-200º, o bé fins que introduint un ganivet aquest surt net de massa.

Una volta està cuit, el desmotllam i el decoram com ens doni la gana. Jo vaig anar per la via fàcil i el vaig espolsar de sucre glacé (floreti).

PASTÍS DE TARONJA

Durant sa setmana sempre cau bé tenir fet algun pa de pessic casolà per emportar a la feina per berenar (esmorzar) o per fer sa bereneta (berenar). Surt molt més econòmic que anar-ho a comprar al forn de torn i en tens per més d’un dia. Així que el dimarts abans de setmana santa vaig preparar aquest pastís de taronja. La recepta me la va passar la meva companya de feina per email juntament amb moltes altres del mateix estil que a poc a poc tinc ganes d’anar provant. Es pot fer tant en thermomix com de la forma tradicional. Jo vaig haver d’optar per aquesta segona. Tot i així explicaré també com preparar-la en thermomix.

Ingredients

• 250 g de sucre
• 3 ous
• 250 g de farina de blat
• 1 iogurt natural
• 100 g d’oli de gira-sol
• 1 pisca de sal
• 1 taronja sense pelar
• 1 sobre de llevat Royal

Preparació tradicional

Posar dins el got d’una batedora (de les que piquen i trituren), la sucre, els ous i la taronja trossejada sense treure-li la pell uns 3 minuts. Jo primer vaig picar la taronja tota sola per un costat i vaig batre la sucre i els ous per un altre. Després vaig afegir la taronja picada a la mescla dels ous i la sucre, i ho vaig seguir batent fins que quedés ben mesclat.

Incorporar aquesta massa en un bol. Afegir-hi el iogurt natural i l’oli. Mesclar-ho amb la batedora de barnilles fins que estigui ben lligat.

Incorporar els ingredients que falten que són la farina, la pisca de sal i el llevat. Tornar-ho a mesclar de nou.

Engrassar un motlle amb oli o mantega i abocar-hi la massa. Empolvorar-la amb sucre per sobre. Posar-lo dins el forn escalfat prèviament a 180 º durant 40 minuts. Si creieu que necessita més temps deixeu-lo una estona més dins el forn.

Preparació amb Thermomix

Posar dins el got la sucre, els ous i la taronja trossejada i programar 3 minuts, temperatura 37º a velocitat 4 per tal que el pastís quedi esponjós.

Afegir la resta d’ingredients menys la farina, el llevat i la sal i mesclar-ho a velocitat 3 o 3 i mitja fins que estigui ben mesclat.

Incorporar tots els ingredients que falten i mesclar-ho tot a velocitat 5.

A partir d’aquí s’ha de procedir igual com en l’apartat anterior de la preparació tradicional.

Queda molt esponjós i segons com sigui la taronja tindrà més o menys sabor. Jo la vaig posar grosseta, però encara ho haguera pogut ser més per notar encara més el sabor de la taronja.

COOKIES

Aquestes cookies que vaig fer fa unes setmanes són extraordinàriament delicioses.

Us convid a què les proveu de fer.

Ingredients

• 150 g de farina
• 100 g de sucre moreno
• 100 g de mantequilla blana
• 50 g de sucre blanc
• 1 ou
• 1 cullerada de postres de vainilla en pols
• ½ cullerada de postres de llevat Royal
• ½ cullerada de postres de sal
• 100-150 g de perletes de xocolata
• 60 g de nous a trossets (pot ser opcional)

Preparació

Escalfar prèviament el forn a 200º.

En un bol posar tots els ingredients excepte la xocolata i les nous. S’ha d’anar lligant tota la massa a mà o amb ajuda d’una batedora fins que estigui tot ben lligat.

Tot seguit afegim els trossets de nou i les perletes de xocolata. Jo vaig comprar una bossa de perletes de la marca Vahiné, però també es pot picar, amb ajuda d’una picadora, la quantitat de xocolata que vulgueu. A casa com que no som gaire xocolaters, només vaig posar-ne 100 g, però si us agrada trobar molts trossets podeu posar-ne fins a 150 g o una mica més fins i tot. Queda una massa bastant espessa.

Ajudeu-vos d’una cullera de postres per fer muntets de massa en una safata de forn folrada de paper per a forn. Separeu els muntets uns 5 cm entre ells perquè dins el forn baixen i s’escampen quedant unes galetes planes i rodones. És a dir, l'escalfor del forn fa baixar la massa, per això s'han de fer muntets abans d'enfornar.

Enfornar durant 10 minuts fins que estiguin lleugerament daurades. Treure-les del forn i deixar-les refredar. Surten blanetes, però a mesura que es van refredant van quedant més rostides i dures.

Me van sortir unes 36 galetes en total.

Si les guardeu dins una “fiambrera” o caixa de llauna per a galetes poden conservar-se durant més temps. 

Font: sacuinadenaroser

PASTÍS D'AVELLANA

Avui present un pastís d’avellana que acostum a preparar moltes vegades. Sol ser el meu valor segur; sempre queda bé i a la gent li sol agradar bastant. L’Albert em diu que és la meva “especialitat”, però jo no crec que n’hi hagi per tant; simplement és que ha vist que l’he fet moltes vegades i que sempre ha agradat. La recepta me la va passar fa bastant de temps una de les meves cosines i la tenc escrita en un post-it brut que mai he passat a net. Ja va sent hora.

Aquest és el post-it on està apuntada la recepta.

En aquesta ocasió l’he preparat per les meves companyes de feina i, també pel meu cap. Resulta que vam decidir que els dimarts, que treballem per la tarda i ens hem de quedar a dinar, podríem fer un dinar de “traje traje” que no és altra cosa que cadascú porta alguna cosa i ho comparteix. Ens vam distribuir el que portaríem iiii oh!, quina pena! a jo em van tocar les postres. No ho cregueu, de pena cap ni una; a jo m’encanta preparar postres. Així que no em vaig voler arriscar en fer res nou i el dilluns abans d’anar a buscar el Martí a la guarderia i en una hora aproximadament vaig fer aquest pastís d’avellana.

Ingredients

• 4 ous
• 1 sobre de llevat Royal
• 250 g de sucre
• 200 g d’avellanes pelades i picades
• 200 g de farina
• 200 g de mantega
• xocolata per a fondues (o de cobertura)
• sucre glaç (floreti)

Preparació

1. Escalfar el forn prèviament a 200º.

2. Batre els ous i la sucre amb unes barnilles elèctriques.

3. Afegir la mantega fosa (jo la fonc en el microones) i les avellanes picades. Aquestes tant les podeu comprar ja picades com si teniu picadora, picar-les vosaltres mateixos a casa. Jo les vaig picar a casa. En reserveu unes quantes de senceres per a decorar. Seguir barrejant amb les barnilles.

4. Incorporar la farina i el llevat de mica en mica. Jo ho segueixo barrejant amb les barnilles.

5. Posar la massa dins el motlle prèviament untat de mantega i espolsat amb una mica de farina. A sobre posem les avellanes que teníem reservades amb una mica de farina a sobre que farà que les avellanes no s’enfonsin dins la massa.

6. Forn 180º-200º durant 40 minuts aproximadament. Jo faig servir el ventilador dalt i baix. S’ha de treure del forn en el moment en què en picar un ganivet dins la massa, aquest surt net.

7. Treure el pastís del motlle i decorar-lo. Es pot decorar amb una mica de sucre glaç (floreti) per sobre mitjançant un colador o bé amb una cobertura de xocolata. Aquesta segona opció és molt més contundent, però queda boníssim. Per altra banda, també es pot fer una barreja de les dues decoracions. Precisament aquesta vegada vaig posar la xocolata amb una cullera de postres fent regalims per sobre el pastís. Com que quedaven trams sense cobrir, també el vaig espolsar amb floreti un cop la xocolata ja s’havia assecat. I així és com va quedar.

CROQUETES D'ESPINACS

Feia molt de temps que no preparava aquestes croquetes que havien estat tan habituals en la meva infantesa. La meva mare les solia fer bastant sovint i a jo m’agradaven molt. Record que si després del dinar en quedaven, me les guardava i me les menjava fredes al vespre per sopar. M’encantaven. Ja fa temps vaig preguntar-li com les feia, però em va donar els ingredients una mica a ull. Igualment les vaig fer i van sortir prou bones, però ara que he tornat a tenir ganes de preparar-les volia saber quines eren les mesures exactes. Així que vaig anar cercar per Internet a veure si algú havia fet aquesta recepta i em deia exactament les quantitats de cada ingredient. I, "voilà"! vaig anar a parar de nou al magnífic bloc sacuinadenaroser. Per tant, la recepta que present és una barreja de les croquetes que em feia la meva mare i les croquetes d’aquest bloc.

Ingredients

• 180-200 grams d’espinacs frescos (també poden ser congelats, però val la pena que siguin frescos)
• 100 grams de farina
• 1 ou
• 1 sobre de llevat Royal
• 1 dent d’all
• julivert
• pinyons (extret del bloc sacuinadenaroser ho vaig trobar molt interessant i realment són boníssimes amb pinyons)
• aigua
• oli d’oliva
• sal

Preparació

Primer de tot, saltejam dins una paella amb un poc d’oli d’oliva els espinacs amb la dent d’all picada i ho reservam. També els podríem bullir i escórrer bé, i després reservar-los.

En un bol posam la farina amb el llevat en pols, afegim l’ou, la sal i ho ben barrejam. Hi afegim un poquet d’aigua i ho anam mesclant fins a obtenir una massa un poc espessa. Al final hi afegim els espinacs que havíem passat per la paella, el julivert picat i els pinyons. Jo no ho he provat, però supòs que si hi poséssim panses també quedarien bé. La meva mare a vegades també hi posava ceba picada prèviament passada per la paella. Són altres opcions a tenir en compte.

Bé, arribat a aquest punt ja tenim la massa de les croquetes feta. Ara, procedim a escalfar oli d’oliva a la paella i quan estigui calent (tampoc no molt que no sigui cosa que es cremin massa de fora i de dins quedin crues) deixarem caure amb una cullera la massa dins d’aquest oli calent. Quan estigui dauradet per un costat li donam mitja volta i fregim l’altre costat uns quants segons més i les traiem. Anirem col·locant les croquetes ja fregides a sobre d’un paper absorbent perquè treguin tot l’excés d’oli.

A casa ens les vam menjar amb una miqueta d’arròs bullit. I l’Albert hi va posar maionesa per sobre. Són molt fàcils de fer i surten delicioses. Per aquelles persones a qui no els agrada gaire la verdura bullida, aquesta és una bona manera de menjar-ne. Això sí, una miqueta més calòrica. També podríem canviar els espinacs per bledes.

DORADES AS FORN

S’altre dia navegant pel blog sacuinadenaroser vaig trobar aquest plat que més que explicar-me com fer-lo (més o menys ja ho sabia de tan fàcil que és) el que sí em va donar és la idea de fer-lo. Perquè moltes vegades el que em passa és que probablement sé com preparar un determinat plat, però no tinc l’acudit de fer-ho.

Així que el cap de setmana passat, que és quan més temps tenc, vaig anar al mercat i vaig comprar dues dorades ben guapes que em van sortir molt bé de preu i vaig preparar-lo. És un plat molt fàcil, possiblement poc original, però que surt boníssim.

Ingredients:

2 dorades
patates
cebes
tomàquets madurs
pa ratllat amb all i julivert
pebre vermell dolç
3-4 dents d'all
fulles de llor (llorer)
oli d'oliva
sal

Preparació:
Folrem la safata de forn amb paper de forn i a sobre anam col·locant la ceba tallada molt fina, després les patates a rodanxes fines i els tomàquets tallats per la meitat. Jo a sobre dels tomàquets per eliminar un poquet la seva acidesa hi vaig posar un polsim de sucre abans del pa ratllat.
Ho salem i ho empolvorem amb el pa ratllat barrejat amb el pebre vermell. Després ho reguem amb un poc d'oli d'oliva.
Ho enfornem durant 15-20 minuts (depèn del gruix de la patata) i després col·loquem a sobre les dorades amb 3-4 dents d'all sense pelar i unes quantes fulles de llor i ho tornem a enfornar durant uns 20 minuts més.

Com he dit va ser boníssim. A més la dorada és un peix fàcil d'obtenir i a bon preu, és gustós i amb poques espines. Ara bé, en aquest plat no tot són les dorades; jo don molta importància a l'acompanyament que realment és deliciós.