TAST DE CERVESES

Uau! quina cata de cerveses que vam fer. Si hem de ser correctes no hem de dir “cata” sinó “tast”, però es digui com es digui la qüestió és que vam aprendre i xalar molt. Sense cap ambició de ser grans experts sobre la matèria, però sí de disposar de coneixements bàsics sobre els diferents tipus de cervesa que podem trobar, vam assistir a aquesta cata. I la veritat és que a mi personalment em va aclarir molts dubtes.

Ens estem aficionant a aquest apassionant món de la cervesa que fàcil fàcil no és. Tot va començar arran d’un viatge que vam fer l’any 2009 a Bèlgica. Ja durant la preparació del viatge vam començar a interessar-nos per aquest món, perquè com havíem llegit en diferents guies, era un dels productes típics del país. D’aquest manera els mesos previs a la partida ja tastàvem algunes cerveses belgues per començar a assaborir el que trobaríem en el viatge. Un cop a Bèlgica, vam visitar algunes cerveseries (brasseries com les anomenen els belgues) on vam poder comprar directament cerveses del lloc d’origen. Com que anàvem en cotxe, el transport de les caixes no suposava cap problema. Aquest viatge ens va fer despertar la curiositat i les ganes de conèixer més cerveses d’arreu. Des d’aleshores cada vegada que hem sortit a l’estranger hem volgut tastar alguna cervesa autòctona. A més a més, hem anat coneixent la diversitat de cerveses artesanes que s’elaboren a Catalunya, així com també la quantitat creixent de llocs especialitzats on comprar i degustar cerveses internacionals.

Quant a la cata, cal comentar que és molt recomanable; està clar que t’ha d’agradar la cervesa, però tampoc no cal ser un “enterat” del tema per anar-hi. Ens van fer seure en uns tamborets alts en una taula alta amb dues copes per cadascú i amb uns cacauets i bastonets de pa per mitigar l’efecte que ens pogués produir l’alcohol. Havíem de ser nou “alumnes” més el sommelier, però a darrera hora s’hi van incorporar quatre persones més. No va suposar cap problema el fet d’estar una miqueta estrets; en tot cas el sommelier és qui va haver d’estar unes tres hores dret perquè ja no hi cabia assegut.

Era un grup aparentment heterogeni (segurament les nostres vides no tenen res a veure unes amb les altres) però amb una cosa en comú: les ganes de gaudir, aprendre i passar una bona tarda de dissabte amb una cata de cervesa. Al principi ningú parlava, però després de degustar diverses cerveses la participació va anar en augment, fins al punt que al final de les tres hores que va durar la cata gairebé feia fins i tot ganes d’anar a sopar tots plegats. Pot ser és una mica exagerat això últim que he dit. Aquestes van ser les cerveses que vam tastar.

El resultat de la cata va ser molt positiu; vam adquirir els coneixements bàsics per poder identificar els diferents tipus de cervesa que es poden trobar al mercat, saber com s’elabora a grans trets la cervesa i degustar-ne unes deu. Evidentment unes em van agradar més que altres, però això ja és una qüestió més subjectiva.

SES CANÇONS INFANTILS PERDUREN EN EL TEMPS

Encara que no siguem conscients tenim en un raconet de la nostra memòria un munt de cançons de quan érem petits que ens tornen a revenir quan les tornam a escoltar. Açò és precisament el que m’ha passat aquests darrers mesos. Amb en Martí per casa he començat a recordar-les. Me referesc a cançons infantils tradicionals com ara “Cargol treu banya”, “Una mosca volava per sa llum”, “Plou i fa sol”, etc. N’hi ha moltes i cercant per Internet els acords per cantar-les amb sa guitarra n’he trobat dues que no sé ben bé per quin motiu m’ha encantat recordar-les. Aquestes dues sí que les tenia bastant oblidades, però m’han agradat, tant per sa melodia com pel joc que donen a l’hora de gesticular amb en Martí mentre les cantes. Són “L’elefant amb bicicleta” i “Dins la fosca”. Ses lletres de cadascuna d’elles són:

Mireu allà dalt
en el sostre que hi ha:
és un gros animal
que en bicicleta va.
És un elefant
i doncs que us penseu!
Té una cua al darrera
i una trompa al davant

I la versió que jo li cant és aquesta:

Mirau allà dalt
“lo” que en es sostre hi ha:
és un gros animal
que en bicicleta va.
És un elefant
idò! que vos pensau?
Té una “coa” per darrera
i una trompa per davant. XIM POM!

Com he dit, dóna molt de joc perquè pots fer moviments tot aixecant el dit per indicar el sostre, obrint els braços quan cantes “és un gros animal” i movent les mans al costat de les orelles per imitar les orellasses de l’elefant i al final de la cançó indicant amb el braç que té una cua per darrera i la trompa per davant. A en Martí li agrada molt, mira ben esglat i obra la boqueta i riu mentre li cantes.

La lletra i la música de l’altra cançó fa així:

Dins la fosca tot d'una
sobre el tronc d'un vell pi
s’enfilava la lluna
com el punt d’una  "i"

olarà-liria
olarà-liró
olarà-liria
olarà-liró

Aquesta cançoneta o bé la solec cantar a en Martí representant el que estic cantant amb mímica i a la tornada pic les mans sobre les cames i entre elles, o sinó tocant sa guitarra. És un ritme molt fàcil de vals perquè és un tres quatre i els acords també són molt fàcils (DoM SolM7).

Però a tot aquest munt de cançons populars, que com he comprovat perduren en el temps, s’hi ha d’afegir les cançons actuals que no són poques. Les que hem après a casa són les sintonies dels dibuixos animats que estan de moda i que acostuma a veure en Martí. Li encanta la sintonia den Chiro que és una versió de la Marxa Radetzky, la del Timy que és súper divertida per ballar i botar al seu ritme, i especialment la den Thomas i els seus amics. Són en català perquè els dibuixos s’emeten pel canal súper3. Francament a jo també m’agraden molt, o sigui que no m’ha costat gens aprendre-me-les. I, hi ha que veure com capten l’atenció den Martí; ell pot estar tranquil·lament jugant i just sent la sintonia d’aquests dibuixos és capaç de sortir disparat (bàsicament gatejant o de quatre grapes com diem a Menorca) i posar-se de peus i ballar-les.

Què xules que són les cançons infantils, et transporten a la teva infantesa, i ara de grans ens ajuden a deixar de pensar, per un moment, amb les preocupacions diàries de la vida adulta. Cantar-les i sentir-les i veure com el meu fill xala i riu i balla i es diverteix és per jo un moment preciós i inoblidable.

Arròs amb sípia i cloïsses

Idò bé, com que s’experiència del passat dissabte va anar prou bé, aquest dissabte hem repetit. En aquesta ocasió el protagonista ha estat l’àrros. He preparat un arròs amb sípia i cloïsses. Encara tenia sofrit congelat casolà i amb un bon brou de peix, sa veritat és que va sortir bastant bo. Vam tornar obrir un bòtil de vi blanc, però aquesta vegada del Penedès, igual no era tant bo com el de la setmana passada, però va acabar d’enriquir l’àpat. Per cert, tant sa sípia com ses cloïsses eren congelades, però jo diria que gairebé no es notava. Crec que el més important i el que va fer que el plat sortís tan bo va ser tenir un bon sofregit.

Com el vaig fer?

Vaig sofregir una ceba picada i 2 dents d’all tallades a làmines. Quan va començar a estar dauradeta vaig afegir la sípia tallada i vaig deixar-ho coure 3 o 4 minuts més.

Al mateix temps vaig bullir les cloïsses perquè s’obrissin i les vaig reservar pel final.

A la cassola, un cop la sípia va estar cuita, hi vaig afegir el sofregit (tomàquet+ceba+all+pebre verd tot triturar) i vaig esperar que deixés anar tota l’aigua.

Finalment, vaig abocar l’arròs amb un polsim de colorant alimentari i hi vaig tirar el brou de peix que tenia en una olla escalfant-se. Vaig deixar que cogués aproximadament un quart d’hora, sempre vigilant que no es quedés sense brou i comprovant si hi faltava sal, i després vaig incorporar les cloïsses i julivert picat.

Ara ja estic pensant en què faré el proper cap de setmana.