divendres, 9 de març del 2012

CROQUETES D'ESPINACS


Feia molt de temps que no preparava aquestes croquetes que havien estat tan habituals en la meva infantesa. La meva mare les solia fer bastant sovint i a jo m’agradaven molt. Record que si després del dinar en quedaven, me les guardava i me les menjava fredes al vespre per sopar. M’encantaven. Ja fa temps vaig preguntar-li com les feia, però em va donar els ingredients una mica a ull. Igualment les vaig fer i van sortir prou bones, però ara que he tornat a tenir ganes de preparar-les volia saber quines eren les mesures exactes. Així que vaig anar cercar per Internet a veure si algú havia fet aquesta recepta i em deia exactament les quantitats de cada ingredient. I, "voilà"! vaig anar a parar de nou al magnífic bloc sacuinadenaroser. Per tant, la recepta que present és una barreja de les croquetes que em feia la meva mare i les croquetes d’aquest bloc.

Ingredients

  • 180-200 grams d’espinacs frescos (també poden ser congelats, però val la pena que siguin frescos)
  • 100 grams de farina
  • 1 ou
  • 1 sobre de llevat Royal
  • 1 dent d’all
  • julivert
  • pinyons (extret del bloc sacuinadenaroser ho vaig trobar molt interessant i realment són boníssimes amb pinyons)
  • aigua
  • oli d’oliva
  • sal

Preparació

Primer de tot, saltejam dins una paella amb un poc d’oli d’oliva els espinacs amb la dent d’all picada i ho reservam. També els podríem bullir i escórrer bé, i després reservar-los.

En un bol posam la farina amb el llevat en pols, afegim l’ou, la sal i ho ben barrejam. Hi afegim un poquet d’aigua i ho anam mesclant fins a obtenir una massa un poc espessa. Al final hi afegim els espinacs que havíem passat per la paella, el julivert picat i els pinyons. Jo no ho he provat, però supòs que si hi poséssim panses també quedarien bé. La meva mare a vegades també hi posava ceba picada prèviament passada per la paella. Són altres opcions a tenir en compte.

Bé, arribat a aquest punt ja tenim la massa de les croquetes feta. Ara, procedim a escalfar oli d’oliva a la paella i quan estigui calent (tampoc no molt que no sigui cosa que es cremin massa de fora i de dins quedin crues) deixarem caure amb una cullera la massa dins d’aquest oli calent. Quan estigui dauradet per un costat li donam mitja volta i fregim l’altre costat uns quants segons més i les traiem. Anirem col·locant les croquetes ja fregides a sobre d’un paper absorbent perquè treguin tot l’excés d’oli.


A casa ens les vam menjar amb una miqueta d’arròs bullit. I l’Albert hi va posar maionesa per sobre. Són molt fàcils de fer i surten delicioses. Per aquelles persones a qui no els agrada gaire la verdura bullida, aquesta és una bona manera de menjar-ne. Això sí, una miqueta més calòrica. També podríem canviar els espinacs per bledes.

dimecres, 7 de març del 2012

CERVESA HAPKIN BLONDE

He pensat escriure, de tant en tant, una petita ressenya sobre les cerveses, una mica especials, que vagi tastant. Explicaré el que m’han semblat i exposaré les seves característiques.
Així que, sense cap motiu, començ aquesta secció per la darrera cervesa belga que he tastat. Aquestes són les característiques bàsiques amb què em solec fixar:

  • Origen: Belga
  • Tipus: Rossa, Ale (alta fermentació)
  • Graduació: 8,5%
  • Color: Daurat 

Dijous passat la vaig tastar per primera vegada. Es tracta d’una cervesa belga rossa de triple fermentació de tipus ale. M’he hagut d’informar per saber què volia dir “ale” i significa que és una cervesa d’alta fermentació, és a dir, que fermenta a temperatura alta i més ràpidament que les de baixa fermentació anomenades “lager”. A més a més, el procés de fermentació, que és el que transforma el sucre en alcohol per acció dels llevats, es produeix a la zona superior del líquid. Quant pots arribar a aprendre!!



Bé, el que jo puc dir, sense ser experta ni dominar el tema, és que la vaig trobar molt bona. Vaig trobar que té una graduació alcohòlica molt suau comparada amb altres cerveses belgues rosses que he provat. També vaig olorar que té una aroma molt accentuada, però que és molt agradable. Altres cerveses rosses que he tastat són d’un color daurat fosc, en canvi aquesta presenta un daurat menys intens. Gairebé pel color podria passar per una cervesa de blat. Els experts diuen que té un sabor afruitat, com gairebé totes les ale, però a jo encara em costa una mica detectar-ho. El que sí puc dir, perquè és un fet evident, és que té molta escuma que es manté mentre te l’estàs bevent.

Per tant, tot i no ser de les cerveses més conegudes, de fet la vaig comprar a l’atzar d’entre un munt sense tenir-ne cap referència, la veritat és que val molt la pena. Jo me la vaig beure acompanyada d’uns fruits secs i unes olivetes.

dimarts, 6 de març del 2012

DORADES AS FORN



S’altre dia navegant pel blog sacuinadenaroser vaig trobar aquest plat que més que explicar-me com fer-lo (més o menys ja ho sabia de tan fàcil que és) el que sí em va donar és la idea de fer-lo. Perquè moltes vegades el que em passa és que probablement sé com preparar un determinat plat, però no tinc l’acudit de fer-ho.
Així que el cap de setmana passat, que és quan més temps tenc, vaig anar al mercat i vaig comprar dues dorades ben guapes que em van sortir molt bé de preu i vaig preparar-lo. És un plat molt fàcil, possiblement poc original, però que surt boníssim.

Ingredients:
2 dorades
patates
cebes
tomàquets madurs
pa ratllat amb all i julivert
pebre vermell dolç
3-4 dents d'all
fulles de llor (llorer)
oli d'oliva
sal

Preparació:
Folrem la safata de forn amb paper de forn i a sobre anam col·locant la ceba tallada molt fina, després les patates a rodanxes fines i els tomàquets tallats per la meitat. Jo a sobre dels tomàquets per eliminar un poquet la seva acidesa hi vaig posar un polsim de sucre abans del pa ratllat.
Ho salem i ho empolvorem amb el pa ratllat barrejat amb el pebre vermell. Després ho reguem amb un poc d'oli d'oliva.
Ho enfornem durant 15-20 minuts (depèn del gruix de la patata) i després col·loquem a sobre les dorades amb 3-4 dents d'all sense pelar i unes quantes fulles de llor i ho tornem a enfornar durant uns 20 minuts més.

Com he dit va ser boníssim. A més la dorada és un peix fàcil d'obtenir i a bon preu, és gustós i amb poques espines. Ara bé, en aquest plat no tot són les dorades; jo don molta importància a l'acompanyament que realment és deliciós.
ir arriba