Li cant cançons des que va
néixer. És clar; cançons de bressol. Aquelles cançons conegudes per tothom que
es caracteritzen per tenir un ritme suau i relaxant per poder engronsar un bebè
i ajudar-lo a dormir. Però de totes les que hi ha, quines li acostum a cantar?
Bàsicament dues: la cèlebre Cançó de Bressol
coneguda mundialment i una altra, de menys coneguda, però igualment molt xula,
que és Horabaixa post es sol.
Pel que fa la primera, qui no
l’ha sentit alguna vegada? Potser la lletra no és tan coneguda i a més
varia en funció de l’idioma, però la melodia és present en un munt de joguines
musicals per a bebès. El que segurament no és tan sabut, és que no es tracta
d’una cançó popular i tradicional com podríem arribar a pensar, sinó que està
composada per Johannes Brahms, compositor alemany de música clàssica del
Romanticisme. De fet el títol original és Wiegenlied, op. 49, no. 4. I, buscant
per Internet he sabut que l’autor la va escriure pel naixement del segon fill
de la jove soprano Bertha Faher l’any 1868, de qui havia estat molt enamorat, i
crec que encara ho estava quan va tenir aquest fill amb un altre home. D’aquí
que li escrivís aquesta cançó de regal de naixement.
Com he dit hi ha moltíssimes
versions d’aquesta cançó en diferents idiomes; evidentment jo li cant en català
que és la que me sé de memòria. I la lletra i la música fan així:
Bona nit, bona nit,
de roses cobert,
de randes guarnit
reposa al llitet.
Matinet si Déu vol
demà et despertaràs.
Matinet si Déu vol
demà et despertaràs.
Bona nit, bona nit.
Bells àngels tots blancs,
demà et mostraran
l’arbre de Nadal.
Dorm infant un son llis,
somia el Paradís.
Dorm infant un son llis,
somia el Paradís.
S’altra cançó per jo és un
caramel. La podria descriure amb un sol adjectiu: DOLÇA. És una cançó popular
mallorquina, però jo, tot i la proximitat amb Mallorca, no l’havia sentit mai
quan era petita. Me la va ensenyar ja fa més de 10 anys una amiga mallorquina que
li agradava molt. I una volta me la vaig haver apresa, ens posàvem a cantar-la en
qualsevol moment i lloc. Ens encantava. I ara, ves per on, la faig servir per relaxar i
intentar dormir el meu fill.
Sa lletra de sa cançó és:
Horabaixa post es sol,
plorinyava l’infantó
no ploreu angelet, no
que mu mareta no ho vol.
No ploreu angelet, no
que mu mareta no ho vol.
No ni no, no ni no
Una engronsadeta pes nin
petitó
No ni no, no ni no
Una engronsadeta pes nin
petitó.
Aquestes dues cançons les hi he
cantat des que era un bebè acabat de néixer, i ara que ja té gairebé 15 mesos,
continuï cantant-les-hi. No penseu que les canti amb tota la lletra; al final,
acab cantant-les amb la boca closa, és a dir, tancant la boca i pronunciant la
lletra “m”. Faig servir un to de veu baixet i el més angelical possible, amb un
ritme pausat i relaxat, i amb aquests ingredients rara és la vegada que no
aconseguesqui relaxar-lo i, fins i tot, adormir-lo.
