dimecres, 30 de maig del 2012

AMANIDA DE LLENTIES

Ja fa uns quants dies que me va fer ganes preparar una amanida fresca per sopar. Però volia que fos diferent de les que acostum a fer habitualment, que també m'agraden molt; fetes amb lletuga, tomàtics, pastanaga, pebre verd i ceba. Així que em vaig decidir fer-la de llenties. És un llegum que ens agrada molt però ara que comença a fer caloreta no ve gaire de gust menjar-te'l calent, i encara menys per sopar. Aquest va ser el resultat:





És un tipus d'amanida molt apropiat per aquesta època estiuenca, ja sigui per sopar o també per dinar si no teniu gaire gana, perquè refresca i alimenta. També és una alternativa per sortir del clàssic entrepà si has de preparar un pícnic per anar a passar el dia a la platja, al zoo, al camp, etc.

Ingredients
  • un pot de llenties ja cuites (si es té temps i/o no us agraden les de pot també les podeu bullir i deixar refredar per després muntar l'amanida).
  • tomàtics cherry
  • una ceba tendra o de Figueres
  • canónigos (en català supòs que es deuen dir canonges). També es podria fer servir rúcula. I també he vist que venen bosses amb els dos tipus de fulla.
  • olives (verdes o negres com agradin més) 
  • vinagre de mòdena
  • suc de mitja llimona
  • oli d'oliva verge extra
  • orenga en espècie (també hi aniria bé alfàbrega)
  • sal 
Preparació

Tallar la ceba a trossos ben petits. Fins i tot es podria picar si no us agrada trobar els trossets de ceba. La ceba li dóna un toc molt refrescant.
Netejar els tomàtics cherry i tallar-los per la meitat. 
Treure les llenties del pot i passar-les per aigua. Després escórrer-les i posar-les dins un bol. 
En aquest mateix bol, s'hi afegeixen els canónigos (supòs que en català es deuen dir canonges) netejats, la ceba, els tomàtics i les olives. Es barreja tot ben bé.
Finalment es prepara la vinagreta a banda. S'hi posa l'oli, el vinagre, les gotes de suc de llimona, sal i l'orenga. Es ben remena i es tira per sobre de l'amanida.



Com podeu veure fa riure de fàcil que és. No té gaire secrets.No he posat quantitats exactes, perquè crec que va a gust de qui se l'hagi de menjar. 

Ala, bon profit!!

dimarts, 15 de maig del 2012

BROWNIE




No és que necessiti un motiu especial per posar-me a fer un postre, però amb el poc temps de què dispòs i amb les calories que duen, sempre que en faig un és per alguna raó. Aquesta vegada vaig preparar un brownie perquè venien a sopar a casa l'Oriol i la Marta, que podríem dir que són els tiets més propers que té en Martí.

Mig recordava que en una ocasió havien comentat que el brownie els agradava i a més vaig pensar que la xocolata els aniria la mar de bé ara que es troben en època d'exàmens. Dóna energia, no? 

Potser l'hauria d'haver fet de xocolata blanca perquè tant a la Marta com a jo ens agrada molt més que la negra, però és raro fer un brownie de xocolata blanca. Així que vaig agafar la recepta del brownie tradicional. S'ha de dir a favor del brownie negre que tot i que es fa servir xocolata amb un 70% de cacau, no fa un gust molt, molt fort. Jo que mai he estat una gran xocolatera me'l puc menjar perfectament.

El vaig preparar la nit anterior a la del sopar un cop en Martí ja s'havia adormit i anant en compte de no fer gaire renou que no fos cas que el despertés. La recepta la vaig treure d'un curs que vaig anar amb el meu amic Adolf a qui també li entusiasmen les postres. El brownie que ens van ensenyar a fer al curs era bastant sofisticat. Jo, aquesta vegada, el vaig fer un poc més senzill, perquè la massa base, que és el que importa, no varia gens.

Al final el vaig acompanyar amb una bola de gelat de vainilla amb una mica de crocanti per sobre. Una altra opció també hagués pogut ser cobrir-lo de xocolata fondant, però pel meu gust hagués quedat massa recarregat de xocolata negra.

 Ingredients
  • 115 g de mantega
  • 70 g de xocolata negra del 70%
  • 2 ous
  • 60 g de farina
  • 100 g de sucre
  • 50 g de nous picades
Preparació 

Escalfau el forn prèviament a 180º.
En un bol s'han de batre els ous amb la sucre amb les barnilles elèctriques fins a doblar el seu volum.
En un altre bol, s'hi posa la mantega i la xocolata. Es posa al microones uns minuts perquè es fonguin. Després s'ha de remenar ben bé.
Tirau la mescla de xocolata i mantega que hem fos dins el bol dels ous muntats fent un moviment de dalt a baix t anant en compte que no es desmuntin.
Incorporau-hi la farina passada per un colador per eliminar grumolls i tornau-ho a remenar amb una llengüeta. Finalment afegiu les nous picades i tornau-ho a remenar.
Agafau el motlle, untau-lo de mantega i espolsau-lo amb farina. Després hi abocau tota la massa.
L'enfornau durant uns 20-30 minuts a uns 180-200º. En teoria s'ha de treure del forn quan la massa estigui esponjosa. No s'hauria d'esperar més perquè no quedi massa sec.

Jo no hi vaig posar llevat, però si se n'hi posa perquè es vol obtenir un brownie un poc més estufat no passa absolutament res.

divendres, 11 de maig del 2012

JOCS DE FALDA: SERRA, SERRA, SERRADOR

Cantar cançons als bebès està molt bé, però si aquestes van acompanyades de jocs i gestos encara les fa molt més enriquidores, fins el punt que contribueixen en el seu primer aprenentatge.

Els jocs de falda, acompanyats de cançonetes simples són una manera de passar una estona divertida amb els infants i permeten captar la seva atenció. Alguns experts asseguren que aquests jocs són les primeres propostes culturals que tenim a mà per proposar als infants. En una etapa posterior ja els haurem de contar contes que, igualment, hauran d’anar acompanyats també de gestos i cantarelles.

Crec que els jocs de falda han estat presents en tots els temps i cultures i són una eina que tenim els adults per poder comunicar-nos i interactuar amb els nadons i infants en les primeres etapes educatives. Al darrera hi sol haver molta història cultural i acostumen a passar de generació en generació. A més a més, n’hi ha una gran varietat que va canviant en funció de l’edat dels infants.

Pel que he estat llegint i per l’experiència que tinc tan de quan era petita com d’ara que som mare, jo diria que els jocs de falda estan composats per tres elements bàsicament: un text, un moviment i una música. El text serveix per aprendre el llenguatge, les paraules i la veu; el moviment permet la descoberta del cos i estimular el tacte i la mirada, i la música que ha de ser ben senzilla (en molts casos només té dues o tres notes) amenitza el moment i fa que aquest sigui encara més divertit. Però potser s’hauria d’afegir encara un altre element que és l’afecte. Quan dic afecte me referesc a què serveixen per enfortir els lligams d’estimació amb els adults que estan a l’entorn dels infants.

Buscant per Internet he trobat aquesta joia; és una pàgina web menorquina que ofereix un recopilatori en format vídeo de jocs de falda.


Jo record uns quants d’aquests jocs de falda perquè me’ls cantaven quan era petita i pens a continuar-los cantant ara al meu fill perquè perdurin entre generacions. En concret, i ara xerraré sobre aquest, record el “Serra, serra, serrador”.


És un joc en què es fiet o sa fieta s’asseu damunt s’adult i aquest el balanceja cap endavant i cap endarrere recordant el moviment que fa la serra en tallar un tió mentre li canta:
Serra, serra, serrador
ta(ll)arem aquest tió
per amunt i per avall
per sa costa des cavall
hi ha una nina de paper
ja l’agafa i ja la té.

I quan diu aquestes darreres paraules, amb l’infant ben agafat de les mans perquè no caigui, l’inclina tant com pot cap enrere a fi que el cap gairebé li arribi a terra i el coll quedi descobert perquè l’adult li pugui fer joques (pessigolles).



Jo record que quan ja sabia com anava el joc, al final ja estava pendent del moment en què em feien joques al coll, davall sa barbeta, o a sa panxeta. Tot i així m’agradava molt que m’engronsessin cap a munt i cap avall.

Per tant, es tracta de passar una estona divertida amb els més petits de la casa en la qual els adults han d’estar disposats a passar-s’ho bé i a estar alegres i, a la vegada, es demana als infants una certa atenció perquè puguin estimular els sentits i adquirir nous coneixements.
ir arriba