Ja duc dos dissabtes que faig es dinar un poc més elaborat
del que és habitual. Tot va començar dissabte passat que amb s’excusa
d’estrenar una cassola negra apta per a inducció que ens van regalar per reis i
que tenia sofrit congelat fet per sa mamà amb productes de s’hort des meus
oncles, vaig fer una fideuà de conill i esclatasangs (també recollits pel meu
oncle). Així que em vaig posar es davantal i es meu capell de cuinera i amb
menys d’una horeta ja va està preparat.
Els passos que vaig seguir van ser aquests:
Vaig salpebrar els trossos de conill i els vaig sofregir
dins sa cassola amb un rajolí d’oli d’oliva. Després vaig afegir-hi els
esclatasangs i vaig esperar a què deixessin anar tot el líquid. Ho vaig treure
i ho vaig reservar. A continuació vaig sofregir una miqueta de ceba i dues
dents d’all fetes làmines. Un cop va estar dauradeta, vaig incorporar-hi el
conill i els esclatasangs i tot seguit es sofrit (tomàtic+ceba+pebre verd
triturat ja un poquet cuit). Vaig esperar que deixés anar tota s’aigua i
finalment vaig posar-hi els fideus amb una mica de colorant alimentari.
Finalment, vaig afegir el brou de pollastre (com que no en tenia de fet, vaig
optar per el més fàcil que és escalfar aigua amb una pastilla de brou de
pollastre). Hi així vaig esperar fins que em va semblar que els fideus ja
estaven cuits.
Vam obrir un bòtil de vi negre del Priorat que vam comprar
fa un any quan vam anar d’excusió per aquesta comarca i que teníem reservat per
una ocasió que valgués la pena. El dinar va ser un èxit; vam menjar diferent
del que acostumem a menjar durant la setmana i sense moure’ns de casa. A mi no
em suposa cap esforç, sinó tot el contrari, m’agrada provar receptes noves.
Aquest va ser el resultat final.
