POLLASTRE AMB GAMBES

Ja fa gairebé un mes que vaig preparar aquest pollastre amb gambes, però fins avui no havia tingut temps de penjar la recepta al bloc. La faig fer uns dies abans del meu aniversari i ho vaig congelar. Així el dia de l'aniversari no vam haver de fer-nos res, perquè ja estava fet.

És una recepta que feia estona que tenia ganes de fer. De petita n'havia menjat a es restaurant S'engolidor i record que me va agradar molt. No estic segura que la que jo vaig fer sigui igual com la que vaig tastar per primera vegada a aquell restaurant de Migjorn, però és igualment molt bona.

La vaig veure al bloc de lacuinadesempre entre altres receptes i me va cridar molt s'atenció. També es podria preparar amb escamarlans; no seria tan gustosa com amb les gambes però igualment molt bona.

Últimament me fix molt amb les receptes que duen picada; m'atrauen molt, perquè sa picada els dóna un punt fantàstic que fa que de plats, més aviat senzills, en surtin uns plats molt especials.

Ingredients (per 2 persones)

4 cuixes de pollastre
6 gambes vermelles (3 per persona més o menys) 

3 tomàquets ratllats
1 ceba de Figueres gran trinxada
1 copa de vi blanc
oli d'oliva

pebre negre
sal

Per la picada
4 quadradets de xocolota negre

1 llesca de pa fregit

2 grans d'all laminats
un muntet d'avellanes
un muntet d'ametlles
una muntet de pinyons
julivert

Preparació

Rentam ben bé el pollastre. Jo fins i tot li trec sa pell perquè no m'hi agrada gens. El salpebram i el dauram amb oli  dins una cassola (no s'ha de fregir; només que agafi un poc de coloret). Ara el reservam.

Seguidament, fem net els tomaquets i els ratllem. També tallem a dauets sa ceba.

Salam ses gambes i dins el mateix oli en què hem daurat el pollastre les fregim per ses dues bandes. Les reservam amb el pollastre que ja havíem daurat.

Dins el mateix oli, dauram sa ceba i quan ho estigui incorporam el tomàquet ratllat i ho deixam coure uns 3 o 4 minutets.

Tot seguit afegim el pollastre i el got de vi blanc. Ho deixam coure tapat durant uns 10 minuts.

Ara procedim a preparar sa picada.

Dins una paella amb oli fregim els alls a làmines. Un cop estiguin dauradetes les incorporam dins el bol on farem la picada. En el mateix oli fregim les llesques de pa.

Dins el bol de la picada (on hem posat els alls fregits) incorporam les ametlles, avellanes i pinyons. També fulles de julivert de forma generosa. Finalment, hi posam les llesques de pa ja fregides i les rajoletes de xocolata negre. Agafam el túrmix i ho trituram. Ha de quedar una massa consistent de color xocolata. Ara tenim la picada ja feta. Per fer que aquesta picada es trituri més fàcilment s'hi tiren unes dues cullerades del suc del pollastre.

En la cassola on hi ha el pollastre, un cop el vi s'hagi evaporat, s'hi tira una poquet d'aigua fins que gairebé cobreixi els trossos de pollastre. Ho tapam i baixam es foc. I ho deixam coure durant uns 40 minuts a foc baix.

Quan el pollastre estigui tovet, hi afegim sa picada i ho remenam. Quan cregueu que queden uns cinc minuts per acabar la cocció hi afegim ses gambes. Ho tenim cinc minuts al foc perquè els dos sabors (del pollastre i de les gambes) s'impregnin entre ells i ja podem apagar el foc.

Durant la cocció conjunta.

Es recomana deixar reposar una estona. Fins i tot fer-lo d'un dia per l'altre.
Queda un plat de festa per llepar-se els dits. El suquet que queda és boníssim; vénen moltes ganes de fer-hi "muetes".

I així és com queda emplatat.

Acompanyat d'un bon vinet resulta deliciós.

TARTA SACHER

Amb motiu del meu aniversari vaig preparar una Tarta Sacher. És una de les tartes que feia temps que tenia ganes de fer, però no trobava el moment. Així que un dia abans del dia em vaig posar per feina. Abans de res, havia de trobar la recepta i mirant pels meus blocs de cuina de referència vaig trobar la que em va cridar més l’atenció. Vaig seguir la recepta del bloc la cuina de sempre. A primer cop d’ull no sembla excessivament difícil, potser sí que una mica laboriosa però sense complicació. I veient al final el resultat, val la pena invertir el temps en preparar-la. Sempre aniria millor fer-la en dos dies; el primer dia la massa i el segon el muntatge i el ganaché de xocolata, sinó ens estem ben bé tres o quatre hores enfeinats.

Si fa uns anys m’haguessin dit que m’agradaria una tarta tota feta de xocolata, no m’ho hagués cregut. I és que des de petita no he estat gaire o gens amant de la xocolata. Ara tampoc ho som gaire de xocolata, però sí que la toler bastant més, i la combinació d’aquest pastís de mesclar xocolata amb melmelada de gerds el fa irresistible.

Aquesta tarta la vaig tastar per primera vegada a Viena quan hi vam anar per Nadal de 2009. De fet, no es pot anar a Viena i no tastar-la. La vam degustar a dos llocs vienesos emblemàtics: el cafè Demel i l’Hotel Sacher. Boníssimes les dues.

Segons la wikipedia, la tarta va ser inventada l’any 1832 per Franz Sacher, que era un aprenent de rebosteria, per un selecte grup de convidats del prícep Klemens Wenzel von Metternich. El seu fill, Eduard, va ser aprenent també de rebosteria a la confiteria vienesa Demel. Allà va ser on va començar a confeccionar la tarta del seu pare tal com avui dia es coneix. L’any 1876 va fundar l’Hotel Sacher i va començar a vendre la Sachertorte (nom en alemany).

Una curiositat: la propietat de la recepta va ser motiu de disputes legals a mitjans del segle XX entre els hereus del senyor Sacher (propietaris de l’hotel) i la pastisseria Demel (on va treballar). Al final la justícia va dictaminar que l’hotel tenia dret a comercialitzar la tarta amb el nom de Original Sacher-Torte, mentre que Demel ho havia de fer com Eduard Sacher-Torte. Això és el que sol passar quan hi ha doblers per enmig. Sa veritat és que noltrus que la vam poder tastar als dos llocs, no vam trobar gaires diferències, per no dir cap. Només que a una ens la van servir amb nata muntada i a l'altra sense.

  

Aquesta és la tarta que ens van servir al Cafè Demel (Eduard Sacher -Torte)

I aquesta és la que ens vam menjar a l'Hotel Sacher (Original Sacher - Torte)

Aquests mini triangles de tarta igual costaven 5 euros.

Per tant, la tarta Sacher és una tarta de xocolata que consisteix en dues planxes de pa de pessic de xocolata separades per una fina capa de melmelada d’albercoc o de gerds i recobertes per un garnache de xocolata negra per damunt i pels costats.

Ingredients

Per al pa de pessic 

6 ous

200 g sucre

250 g farina

3 cullerades d’aigua

1 o ½ sobre de llevat en pols Royal

50 g de cacau pur en pols (sense grassa ni sucres afegits). Jo el vaig comprar directament d’una pastisseria. 

Per a la resta del pastís 

melmelada de gerds (o d’albercoc) 

almívar de sucre (veure recepta del pastís Sara) 

conyac (opcional) 

150 g de nata 

150 g de cobertura de xocolata negra al 70% de cacau. 

50 g de mantega 

xocolata blanca per decorar

Preparació

Pa de pessic de xocolata

Aquesta recepta és de les més tradicionals de totes per poder fer un congret. Per fer que la massa pugi i augmenti de volum al forn, hem de muntar tant els vermells com les clares. També li ajudarà que li afegim llevat.  Els passos que hem de seguir són:

Batre els vermells amb la sucre.

Untar el motlle amb mantega i enfarinar-lo per evitar que s’enganxi. Si el motlle és de silicona no fa falta fer aquest pas.

Sabrem que tenim els vermells muntats quan la textura sigui molt esponjosa i blanquinosa.

Afegim sa farina, el llevat i es cacau en pols, però encara no ho remenem fins que tinguem ses clares muntades.

Muntar ses clares.

Un cop estiguin muntades, anam a remenar amb molt de carinyo sa farina i es cacau amb els vermells i el sucre que havíem muntat. Ho hem de mesclar fent moviments de baix cap a dalt. Jo ho vaig fer amb una espàtula. Quan vegeu que costa remenar-ho és aquí on hi hem d’afegir unes quantes cullerades d’aigua.

Ara sí que hi abocam les clares muntades i tornam a remenar amb moviments suaus perquè no es baixi.

I finalment, quan estigui ben mesclat, ho abocam al motlle i ho enfornam a 180º durant un 40 minuts.

El traiem i el deixam refredar.

Muntatge

Com que la part de sobre del congret queda amb molts de bonys, és convenient allisar-la amb l’ajuda d’un ganivet.

Després l’obrim per la meitat.

Banyam sa primera capa amb l'almívar de sucre i opcionalment amb un poquet de conyac. Jo no n’hi vaig posar.

Ara, amb l’ajuda d’una espàtula posam a sobre de la primera capa la melmelada de gerds. O també podríem posar-ne una d’albercoc.

Després posam sa capa de superior del pastís que també l’hem de banyar amb l’almívar de sucre.

Agafam la xocolata de cobertura, la nata i la mantega. El percentatge de xocolata tant pot ser del 70% o del 50%. Jo el vaig agafar del 70%.

Escalfam la nata a una casserola.

Pasam la xocolata i la mantega.

Quan la nata bulli, la traiem del foc i hi abocam la xocolata i la mantega a trossets i ho començam a remenar amb unes varilles manuals fins a tenir-ho ben lligat i no quedin grumolls. Ara ja estarà a punt per banyar el pastís.

Jo el vaig posar damunt un paper de forn i dins una safata per embrutar el mínim possible el marbre de la cuina.

Així que tiram el “ganaché” amb decisió per damunt des pastís. Després recollim tota la xocolata sobrant.

I ja el tenim fet.

Si volem tenir una capa de cobertura més gruixuda, el podríem baixar una altra vegada i així tapar encara més les imperfeccions del pa de pessic.

Ara el guardam dins sa nevera perquè s’acabi de quallar el bany de xocolata.

Quan la cobertura hagi agafat consistència, només faltarà la decoració.

Com que era el meu aniversari, li vaig escriure “Felicitats M.Lluïsa” amb xocolata blanca fosa amb l’ajuda d’una màniga. Acompanyat amb un cava fresc queda molt bo.

I ara el voleu veure com queda per dins?

És esponjós i gens empalagós.

I ara amb unes quantes cullerades ja fetes?

mmmmmh millor que de pastisseria, com a mínim aquest és casolà

MATÍ PER SITGES – diumenge 17 de juny

Ahir va ser el meu aniversari i per fer alguna cosa diferent (ja que va coincidir en diumenge) vam planejar anar a tastar sa platja a Sitges. La qüestió era sortir d'hora de casa per poder trobar aparcament fàcilment i per no enganxar les hores en què el sol pica. Tot i que a les 6:30h en Martí ja se li va acabar la son, no sé com ens ho vam fer, però fins gairebé les 10h no vam estar llestos per sortir. És clar que durant aquestes hores els meus dos reis de la casa em van felicitar i em van donar els regals. Bé, de fet, els vaig haver d'anar buscant per tot el pis com si d'un joc es tractés. Al final, una vegada en Martí va estar berenat i canviat, nosaltres amb la dutxa feta, el dinar den Martí preparat i la bossa de la platja enllestida, vam sortir.

Per sort el cotxe que portem té aire condicionat. Si anéssim amb el vell Seat Ibiza (que ja hem donat definitivament de baixa) no haguéssim suportat la calor que ahir el matí feia. Tot i així, quan vam haver de decidir si agafar les costes del Garraf o el túnel, ens vam decantar pel túnel, malgrat el seu exorbitant cost (6,05 euros) perquè anàvem justets de temps.

Oh!què bé que van els túnels. Amb un no res ja estem a Sitges. I a sobre tenim la gran sort de trobar aparcament a la primera. Es nota que encara no estem en ple estiu. Agafam les coses i anam cap a la platja. Ui, ui, ui que mentre ens hi acostam, començam a notar (sobretot jo) un vent espantós. Ens ubicam a la sorra, plantam el para-sol, i sí, sí, fa molt de vent. Jo tinc fred fins i tot. L'estampa era bastant patètica; jo estava embolicada amb una jaqueta i tenia al costat una senyora fent topless.

En Martí i l'Albert comencen a jugar a la vorera de la mar. El capell den Martí va volar per culpa del vent. Prest vam agafar ses coses i ens en vam anar perquè no s'hi podia estar a gust. I va ser una llàstima perquè en Martí s'ho passava la mar de bé, tot i tenir els llavis que li tremolaven de fred.

En Martí i son pare tastant s'aigu.

Així que vam començar a passejar en direcció al centre de Sitges. El passeig estava molt concorregut de gent que anava a la platja, que feia esport o simplement passejava com noltrus. En Martí ja va trobar la diversió; anava de bola en bola i a cadascuna els donava una abraçada. Bonu quina xalada! Va ser sa manera de què caminés.

Una abraçada!

Martí: uf! està molt enfora s'altra.

Ara que després de repetir-ho unes quantes vegades, devia quedar rebentat perquè just va poder es va asseure. Com que el capell li volava pel vent li vam posar les ulleres de sol.

Martí: estic rebentat, me seuré i veuré sa gent com passa.

Va començar a fer calor i li vam haver de treure la jaqueta. Prest vam trobar una altra atracció: el típic autobús vermell de dos pisos que circula pels carrers de Londres, però en miniatura. En Martí va estar una bona estona fent pràctiques per ser xofer.

Ueeeee! què divertit.

Martí: ja ho tenc decidit, de gran vull ser xofer.

A partir d’ara es va notar que no estava tan fresc com al principi, per açò, cada dos per tres s’aturava i se seia a la vorera.

Ala, amb ses mans aplegades

Vinga que hem de continuar. El centre encara està lluny. Però poc després de deixar l'autobús i de fer unes quantes paradetes per seure, vam trobar els gronxadors. Li encanten. Tant, que quan li deim que ja va sent hora de baixar, no hi ha manera. Fins i tot ens hem d'arribar a enfadar i l'hem d'agafar a la força perquè davalli. Tot i així hi vam estar prou estona, amb una calor que feia.

Mama: ja va sent hora de davallar. Martí: no, no vull.

 

A la fi havíem arribat al centre i passejàvem pels carrers. Eren les 12:30h i en Martí havia de començar a dinar. Mai li ve bé menjar. Així que vam entrar dins una granja molt acollidora i mentre en Martí menjava el puré de verdura i pollastre que li havíem preparat el matí, el papa es menjava un gelat i la mama un granissat de llimona.

S'havia fet tard i teníem el cotxe a s'altra banda del poble. A més, a casa ens estava esperant un suculent pollastre en gambes que havia preparat en motiu del meu aniversari. Per tant, havíem de començar a fer un pensament i marxar. Però abans ens van fer una foto amb l'església de Sitges i la costa de fons. Havia de ser el primer dia de platja de l'estiu del 2012, però de platja en vam tocar poca. Igualment, ens ho vam passar molt bé. 

Adéu Sitges, fins una altra.