JOCS DE FALDA: SERRA, SERRA, SERRADOR

Cantar cançons als bebès està molt bé, però si aquestes van acompanyades de jocs i gestos encara les fa molt més enriquidores, fins el punt que contribueixen en el seu primer aprenentatge.

Els jocs de falda, acompanyats de cançonetes simples són una manera de passar una estona divertida amb els infants i permeten captar la seva atenció. Alguns experts asseguren que aquests jocs són les primeres propostes culturals que tenim a mà per proposar als infants. En una etapa posterior ja els haurem de contar contes que, igualment, hauran d’anar acompanyats també de gestos i cantarelles.

Crec que els jocs de falda han estat presents en tots els temps i cultures i són una eina que tenim els adults per poder comunicar-nos i interactuar amb els nadons i infants en les primeres etapes educatives. Al darrera hi sol haver molta història cultural i acostumen a passar de generació en generació. A més a més, n’hi ha una gran varietat que va canviant en funció de l’edat dels infants.

Pel que he estat llegint i per l’experiència que tinc tan de quan era petita com d’ara que som mare, jo diria que els jocs de falda estan composats per tres elements bàsicament: un text, un moviment i una música. El text serveix per aprendre el llenguatge, les paraules i la veu; el moviment permet la descoberta del cos i estimular el tacte i la mirada, i la música que ha de ser ben senzilla (en molts casos només té dues o tres notes) amenitza el moment i fa que aquest sigui encara més divertit. Però potser s’hauria d’afegir encara un altre element que és l’afecte. Quan dic afecte me referesc a què serveixen per enfortir els lligams d’estimació amb els adults que estan a l’entorn dels infants.

Buscant per Internet he trobat aquesta joia; és una pàgina web menorquina que ofereix un recopilatori en format vídeo de jocs de falda.

http://www.menorcatv.com/jocsdefalda/

Jo record uns quants d’aquests jocs de falda perquè me’ls cantaven quan era petita i pens a continuar-los cantant ara al meu fill perquè perdurin entre generacions. En concret, i ara xerraré sobre aquest, record el “Serra, serra, serrador”.

És un joc en què es fiet o sa fieta s’asseu damunt s’adult i aquest el balanceja cap endavant i cap endarrere recordant el moviment que fa la serra en tallar un tió mentre li canta:

Serra, serra, serrador

ta(ll)arem aquest tió

per amunt i per avall

per sa costa des cavall

hi ha una nina de paper

ja l’agafa i ja la té.

I quan diu aquestes darreres paraules, amb l’infant ben agafat de les mans perquè no caigui, l’inclina tant com pot cap enrere a fi que el cap gairebé li arribi a terra i el coll quedi descobert perquè l’adult li pugui fer joques (pessigolles).

Jo record que quan ja sabia com anava el joc, al final ja estava pendent del moment en què em feien joques al coll, davall sa barbeta, o a sa panxeta. Tot i així m’agradava molt que m’engronsessin cap a munt i cap avall.

Per tant, es tracta de passar una estona divertida amb els més petits de la casa en la qual els adults han d’estar disposats a passar-s’ho bé i a estar alegres i, a la vegada, es demana als infants una certa atenció perquè puguin estimular els sentits i adquirir nous coneixements.