dimarts, 28 de febrer de 2012

CANÇONS DE BRESSOL


A jo m’encanta cantar, i què més polit que fer-ho al meu fill!!.
Li cant cançons des que va néixer. És clar; cançons de bressol. Aquelles cançons conegudes per tothom que es caracteritzen per tenir un ritme suau i relaxant per poder engronsar un bebè i ajudar-lo a dormir. Però de totes les que hi ha, quines li acostum a cantar? Bàsicament dues: la cèlebre Cançó de Bressol coneguda mundialment i una altra, de menys coneguda, però igualment molt xula, que és Horabaixa post es sol.

Pel que fa la primera, qui no l’ha sentit alguna vegada? Potser la lletra no és tan coneguda i a més varia en funció de l’idioma, però la melodia és present en un munt de joguines musicals per a bebès. El que segurament no és tan sabut, és que no es tracta d’una cançó popular i tradicional com podríem arribar a pensar, sinó que està composada per Johannes Brahms, compositor alemany de música clàssica del Romanticisme. De fet el títol original és Wiegenlied, op. 49, no. 4. I, buscant per Internet he sabut que l’autor la va escriure pel naixement del segon fill de la jove soprano Bertha Faher l’any 1868, de qui havia estat molt enamorat, i crec que encara ho estava quan va tenir aquest fill amb un altre home. D’aquí que li escrivís aquesta cançó de regal de naixement.

Com he dit hi ha moltíssimes versions d’aquesta cançó en diferents idiomes; evidentment jo li cant en català que és la que me sé de memòria. I la lletra i la música fan així:


Bona nit, bona nit,
de roses cobert,
de randes guarnit
reposa al llitet.

Matinet si Déu vol
demà et despertaràs.
Matinet si Déu vol
demà et despertaràs.

Bona nit, bona nit.
Bells àngels tots blancs,
demà et mostraran
l’arbre de Nadal.

Dorm infant un son llis,
somia el Paradís.
Dorm infant un son llis,
somia el Paradís.





S’altra cançó per jo és un caramel. La podria descriure amb un sol adjectiu: DOLÇA. És una cançó popular mallorquina, però jo, tot i la proximitat amb Mallorca, no l’havia sentit mai quan era petita. Me la va ensenyar ja fa més de 10 anys una amiga mallorquina que li agradava molt. I una volta me la vaig haver apresa, ens posàvem a cantar-la en qualsevol moment i lloc. Ens encantava. I ara, ves per on, la faig servir per relaxar i intentar dormir el meu fill.

Sa lletra de sa cançó és:

Horabaixa post es sol,
plorinyava l’infantó
no ploreu angelet, no
que mu mareta no ho vol.
No ploreu angelet, no
que mu mareta no ho vol.
No ni no, no ni no
Una engronsadeta pes nin petitó
No ni no, no ni no
Una engronsadeta pes nin petitó.


Aquestes dues cançons les hi he cantat des que era un bebè acabat de néixer, i ara que ja té gairebé 15 mesos, continuï cantant-les-hi. No penseu que les canti amb tota la lletra; al final, acab cantant-les amb la boca closa, és a dir, tancant la boca i pronunciant la lletra “m”. Faig servir un to de veu baixet i el més angelical possible, amb un ritme pausat i relaxat, i amb aquests ingredients rara és la vegada que no aconseguesqui relaxar-lo i, fins i tot, adormir-lo.

4 comentaris:

  1. De jove l'havia cantat molt amb "sa traginada" de fons. I quan va néixer n'Adriana també li vaig cantar.

    ResponElimina

ir arriba