Aquest passat dissabte ens ha
vingut tot de cara per sortir de Barcelona després d’un llarg hivern sense
moure’ns. El temps era ideal amb solet i amb una temperatura agradable (fins i
tot algunes estones feia massa calor), en Martí estava bé i amb ganes de no quedar-se a casa, i a més hi havia una mostra de
productes i de cerveses a una població propera a Barcelona. Per tant, ho vam
aprofitar i vam partir cap a Montornès del Vallès.
Vam arribar sobre les onze del
matí, una mica d’hora perquè encara estaven preparant els estands, però ja es
començava a veure feruma. Com que el sol començava a picar de valent i no
portàvem crema solar (encara no ens hem posat el xip de l’estiu) vam aprofitar
l’estoneta fins que l’organització acabés d’enllestir-ho tot i vam anar a
comprar crema solar pel Martí a la farmàcia. Amb la volteta vam descobrir dos
parcs infantils i ens els vam ben anotar dins la nostra memòria pensant que
ens anirien la mar de bé per més tard.
Ui! amb la “tonteria” ja gairebé
són les dotze del migdia i els carrers on es fa la fira comencen a arreplegar gent. Ens mirem
amb l’Albert i determinem que ja va sent hora de fer el primer tast de cervesa
(per això hem vingut, no?). Primer hem de comprar el got de la fira i després
decidir quina cervesa prenem. Decidim comprar-ne només un i compartir els
tastos. El primer tast el decideixo jo i em decant per la cervesa blanca de
blat de la cerveseria Ausesken d’Olost que m’havia quedat amb les ganes de
tastar al Bcn Beer Festival que s'havia celebrat feia dues setmanes. La veritat és
que per ser una cervesa de blat que a jo me solen agradar bastant, ni el color
ni el sabor és tal com el recordava de les cerveses de blat més conegudes com
la Hoegaarden blanche o la Blanche de Namur. Una mica massa amargant pel meu
gust.
Mentrestant hem descobert que el pati d’una escola infantil que dóna al carrer de la fira està obert i els nens amb els seus pares poden entrar i gaudir dels jocs tant com vulguin. Bé, ens hem dit; el Martí estarà ben entretingut mentre nosaltres anem provant les cerveses. I tal dit tal fet; mentre un de nosaltres estava amb ell, l’altre anava a buscar una cervesa i la bevia veient com en Martí jugava amb les motos i cotxes que hi havia, amb el tobogan, amb altres fiets que voltaven per allà i entrant i sortint de les casetes de plàstic. No va estar quiet en cap moment i se'l veia més content que un gínjol.
Així vam estar gairebé una horeta
en la qual vam degustar algunes cerveses més. La segona cervesa la va anar a
buscar l’Albert i va venir amb una cervesa elaborada per gent de Blanes de la
cerveseria Popaire que, de moment, no ens han decebut mai. Tenen quatre
varietats i en aquesta ocasió vam tastar la doble que és una cervesa d’alta
fermentació d’un color coure amb un sabor tirant a dolç i bastant menys
amargant que la de blat que havíem tastat en primer lloc. A mi em va agradar
molt més.
Ja són la una i en Martí, tot i
que encara tindria corda per una estona més, ha de dinar. Així que anem a un bar
de la zona, ens ubiquem a dins on precisament estava buit perquè la gent estava
asseguda a la terrassa i en Martí es menja tot el pureret de pollastre i verdures que li
havíem preparat abans de venir. Saps que hi menja de bé aquest fiet! Durant el
seu dinar nosaltres hem tastat la penúltima cervesa del matí. Es tracta de la
cervesa que es presentava per primer cop en aquesta fira: Els Bartomeus. Està
elaborada per montornesencs i no la tenien en tirador, sinó que havies de
comprar el bòtil de 33 cl. Sap greu dir-ho per tractar-se de la cervesa
“amfitriona” de la mostra, però la vam trobar molt senzilleta; no li vam saber
trobar res d’especial, amb un sabor molt similar al de les cerveses comercials.
Ara havia arribat el nostre torn
de menjar. Així que vam anar a comprar tres tiquets de menjar i vam degustar un
arròs amb sípia i costella ibèrica, una quantitat gens menyspreable de patates
braves i uns pinxos de pollastre amb couscous. I per acabar la nostra visita,
l’Albert va voler tastar una cervesa de la cerveseria Moon. I la va encertar.
Estava boníssima, però vaja, gairebé no la vaig tastar perquè sense adonar-se
l’Albert se la va anar bevent tota i només me’n va deixar un culí. Em queda
pendent per una altra ocasió degustar-la millor.
Ja era hora de tornar cap a casa, però abans d’arribar al cotxe i com que no teníem pressa, vam deixar que el Martí acabés de gaudir del matí per terres vallesianes en un parc infantil del poble. Segurament per l’hora que ja eren (aproximadament les dues del migdia) no hi havia ningú. Així que en Martí tenia un parc amb gronxadors, tobogan, cavallets, sorra, etc. tot per ell.
Vam passar un matí divertit i
diferent en què tant nosaltres com el “peque” de casa ens ho vam passar súper bé, i
si l’any que ve es torna a repetir segurament nosaltres també repetirem.