dilluns, 18 de juny del 2012

MATÍ PER SITGES – diumenge 17 de juny

Ahir va ser el meu aniversari i per fer alguna cosa diferent (ja que va coincidir en diumenge) vam planejar anar a tastar sa platja a Sitges. La qüestió era sortir d'hora de casa per poder trobar aparcament fàcilment i per no enganxar les hores en què el sol pica. Tot i que a les 6:30h en Martí ja se li va acabar la son, no sé com ens ho vam fer, però fins gairebé les 10h no vam estar llestos per sortir. És clar que durant aquestes hores els meus dos reis de la casa em van felicitar i em van donar els regals. Bé, de fet, els vaig haver d'anar buscant per tot el pis com si d'un joc es tractés. Al final, una vegada en Martí va estar berenat i canviat, nosaltres amb la dutxa feta, el dinar den Martí preparat i la bossa de la platja enllestida, vam sortir.

Per sort el cotxe que portem té aire condicionat. Si anéssim amb el vell Seat Ibiza (que ja hem donat definitivament de baixa) no haguéssim suportat la calor que ahir el matí feia. Tot i així, quan vam haver de decidir si agafar les costes del Garraf o el túnel, ens vam decantar pel túnel, malgrat el seu exorbitant cost (6,05 euros) perquè anàvem justets de temps.

Oh!què bé que van els túnels. Amb un no res ja estem a Sitges. I a sobre tenim la gran sort de trobar aparcament a la primera. Es nota que encara no estem en ple estiu. Agafam les coses i anam cap a la platja. Ui, ui, ui que mentre ens hi acostam, començam a notar (sobretot jo) un vent espantós. Ens ubicam a la sorra, plantam el para-sol, i sí, sí, fa molt de vent. Jo tinc fred fins i tot. L'estampa era bastant patètica; jo estava embolicada amb una jaqueta i tenia al costat una senyora fent topless.

En Martí i l'Albert comencen a jugar a la vorera de la mar. El capell den Martí va volar per culpa del vent. Prest vam agafar ses coses i ens en vam anar perquè no s'hi podia estar a gust. I va ser una llàstima perquè en Martí s'ho passava la mar de bé, tot i tenir els llavis que li tremolaven de fred.

En Martí i son pare tastant s'aigu.
Així que vam començar a passejar en direcció al centre de Sitges. El passeig estava molt concorregut de gent que anava a la platja, que feia esport o simplement passejava com noltrus. En Martí ja va trobar la diversió; anava de bola en bola i a cadascuna els donava una abraçada. Bonu quina xalada! Va ser sa manera de què caminés.

Una abraçada!






Martí: uf! està molt enfora s'altra.




















Ara que després de repetir-ho unes quantes vegades, devia quedar rebentat perquè just va poder es va asseure. Com que el capell li volava pel vent li vam posar les ulleres de sol.



Martí: estic rebentat, me seuré i veuré sa gent com passa.

Va començar a fer calor i li vam haver de treure la jaqueta. Prest vam trobar una altra atracció: el típic autobús vermell de dos pisos que circula pels carrers de Londres, però en miniatura. En Martí va estar una bona estona fent pràctiques per ser xofer.

Ueeeee! què divertit.
Martí: ja ho tenc decidit, de gran vull ser xofer.



















A partir d’ara es va notar que no estava tan fresc com al principi, per açò, cada dos per tres s’aturava i se seia a la vorera.

Ala, amb ses mans aplegades

Vinga que hem de continuar. El centre encara està lluny. Però poc després de deixar l'autobús i de fer unes quantes paradetes per seure, vam trobar els gronxadors. Li encanten. Tant, que quan li deim que ja va sent hora de baixar, no hi ha manera. Fins i tot ens hem d'arribar a enfadar i l'hem d'agafar a la força perquè davalli. Tot i així hi vam estar prou estona, amb una calor que feia.

Mama: ja va sent hora de davallar. Martí: no, no vull.

 
A la fi havíem arribat al centre i passejàvem pels carrers. Eren les 12:30h i en Martí havia de començar a dinar. Mai li ve bé menjar. Així que vam entrar dins una granja molt acollidora i mentre en Martí menjava el puré de verdura i pollastre que li havíem preparat el matí, el papa es menjava un gelat i la mama un granissat de llimona.

S'havia fet tard i teníem el cotxe a s'altra banda del poble. A més, a casa ens estava esperant un suculent pollastre en gambes que havia preparat en motiu del meu aniversari. Per tant, havíem de començar a fer un pensament i marxar. Però abans ens van fer una foto amb l'església de Sitges i la costa de fons. Havia de ser el primer dia de platja de l'estiu del 2012, però de platja en vam tocar poca. Igualment, ens ho vam passar molt bé. 

Adéu Sitges, fins una altra.





1 comentari:

ir arriba