PA DE PESSIC (CONGRET) DE PERA I NOUS

Aquest cap de setmana passat he trobat una estoneta per preparar aquest pastís que vaig veure al bloc sacuinadenaroser. Em va agradar perquè semblava fàcil (i ho és) i a més no havia fet servir mai peres per un congret.

Els ingredients són aquests:

• 3 ous
• 1 sobre de llevat en pols (jo utilitz la marca Royal)
• 1 iogurt (vaig posar un iogurt activia de cereals)
• 1 mesura de iogurt d’oli de gira-sol
• 3 mesures de iogurt de farina
• 2 mesures de iogurt de sucre
• 3 peres (vaig emprar peres conference)
• nous (aproximadament 50 grams)
• mantequilla pel motlle
• sucre glas (floreti) per decorar

Preparació:

Preescalfar el forn a 180º.

Pelar ses peres, tallar-les en grills i reservar-les.

Buidar el iogurt i reservar-lo, perquè necessitem el pot per mesurar els altres ingredients.

Trencam els ous en un bol i li afegim dos mesures de iogurt de sucre. Batem amb ses barnilles elèctriques durant uns minuts fins que quedi blanc. Això donarà esponjositat al pa de pessic.

Afegim el iogurt i seguim batent.

Després incorporam una mesura de iogurt d’oli de gira-sol i seguim batent.

Afegim el sobre de llevat en pols i continuam batent.

A continuació, poc a poc anam afegint sa farina, sense deixar de mesclar-ho amb ses barnilles elèctriques.

Finalment, tiram es trossos de pera i ses nous. D’aquestes en reservam unes quantes per adornar. Amb una cullera o amb una espàtula (jo faig servir una espàtula) ho mesclam ben bé.

Untam el motlle amb mantequilla i hi posam un poquet de farina perquè no s’enganxi es congret. Tot seguit abocam sa massa.

A sobre de sa massa posam ses nous que havíem reservat (jo he triat ses més polides) i hi posam un poquet de farina per damunt que farà impedir que ses nous baixin mentre es cou, i així es quedin a sa superfície. Això jo no ho sabia i quan ho vaig llegir al bloc sacuinadenaroser ho vaig trobar molt interessant i important.

Enfornar durant 50 minuts aproximadament a 180º. El temps de forn és una mica orientatiu perquè dependrà de cada forn. Per saber si està ja cuit li clav un ganivet i si encara surt banyat vol dir que s’hi ha de quedar una estoneta més. I així fins que surt eixut.
S’ha de treure del motlle quan encara està un poc calent. I després quan ja estigui fred li tirem floreti per sobre amb ajuda d’un colador petit. I així és com va quedar:

Nosaltres ens el vam menjar amb es cafè de després de dinar i després el dia següent en vam esmorzar.

Queda un congret molt esponjós, gens sec, de gust suau i no molt dolç. En general, és molt bo. Jo l’únic que em fa falta és una mica més de gust. Crec que si canviéssim ses peres per pomes quedaria més gustós. Això sí, guanya amb el temps, perquè ensoldemà va ser encara més bo. Ala, a provar-lo de fer.