dilluns, 6 de febrer de 2012

SES CANÇONS INFANTILS PERDUREN EN EL TEMPS

Encara que no siguem conscients tenim en un raconet de la nostra memòria un munt de cançons de quan érem petits que ens tornen a revenir quan les tornam a escoltar. Açò és precisament el que m’ha passat aquests darrers mesos. Amb en Martí per casa he començat a recordar-les. Me referesc a cançons infantils tradicionals com ara “Cargol treu banya”, “Una mosca volava per sa llum”, “Plou i fa sol”, etc. N’hi ha moltes i cercant per Internet els acords per cantar-les amb sa guitarra n’he trobat dues que no sé ben bé per quin motiu m’ha encantat recordar-les. Aquestes dues sí que les tenia bastant oblidades, però m’han agradat, tant per sa melodia com pel joc que donen a l’hora de gesticular amb en Martí mentre les cantes. Són “L’elefant amb bicicleta” i “Dins la fosca”. Ses lletres de cadascuna d’elles són:


Mireu allà dalt
en el sostre que hi ha:
és un gros animal
que en bicicleta va.
És un elefant
i doncs que us penseu!
Té una cua al darrera
i una trompa al davant

I la versió que jo li cant és aquesta:

Mirau allà dalt
“lo” que en es sostre hi ha:
és un gros animal
que en bicicleta va.
És un elefant
idò! que vos pensau?
Té una “coa” per darrera
i una trompa per davant. XIM POM!

Com he dit, dóna molt de joc perquè pots fer moviments tot aixecant el dit per indicar el sostre, obrint els braços quan cantes “és un gros animal” i movent les mans al costat de les orelles per imitar les orellasses de l’elefant i al final de la cançó indicant amb el braç que té una cua per darrera i la trompa per davant. A en Martí li agrada molt, mira ben esglat i obra la boqueta i riu mentre li cantes.

La lletra i la música de l’altra cançó fa així:

Dins la fosca tot d'una
sobre el tronc d'un vell pi
s’enfilava la lluna
com el punt d’una  "i"
olarà-liria
olarà-liró
olarà-liria
olarà-liró

Aquesta cançoneta o bé la solec cantar a en Martí representant el que estic cantant amb mímica i a la tornada pic les mans sobre les cames i entre elles, o sinó tocant sa guitarra. És un ritme molt fàcil de vals perquè és un tres quatre i els acords també són molt fàcils (DoM SolM7).

Però a tot aquest munt de cançons populars, que com he comprovat perduren en el temps, s’hi ha d’afegir les cançons actuals que no són poques. Les que hem après a casa són les sintonies dels dibuixos animats que estan de moda i que acostuma a veure en Martí. Li encanta la sintonia den Chiro que és una versió de la Marxa Radetzky, la del Timy que és súper divertida per ballar i botar al seu ritme, i especialment la den Thomas i els seus amics. Són en català perquè els dibuixos s’emeten pel canal súper3. Francament a jo també m’agraden molt, o sigui que no m’ha costat gens aprendre-me-les. I, hi ha que veure com capten l’atenció den Martí; ell pot estar tranquil·lament jugant i just sent la sintonia d’aquests dibuixos és capaç de sortir disparat (bàsicament gatejant o de quatre grapes com diem a Menorca) i posar-se de peus i ballar-les.

Què xules que són les cançons infantils, et transporten a la teva infantesa, i ara de grans ens ajuden a deixar de pensar, per un moment, amb les preocupacions diàries de la vida adulta. Cantar-les i sentir-les i veure com el meu fill xala i riu i balla i es diverteix és per jo un moment preciós i inoblidable.

1 comentari:

  1. I jo afegiria aquella que diu:

    "Una mosca volava per la llum,
    i la llum es va apagar (...)"

    I en la repetició cantem amb una única vocal:

    "Ana masca valava par la llam (...)"

    A mi m'agrada molt sentir com li cantes a en Martí!! Tant de bo a ell li agradi tant la música com a tu!!

    ResponElimina

ir arriba